Políticament correctes

Fa pocs dies vaig ser testimoni d'una discussió virtual entre dos amics sobre l'ús de refranys de contingut sexista o discriminatori. En concret, el debat el va originar la utilització de l'expressió "callar com una puta". Escrivint aquestes paraules fora de context, reconec que les trobo ofensives i entenc que una de les parts li recordés a l'altra que hi ha dones que viuen explotades sexualment i que, si callen, és perquè no tenen altre remei.

En el fons es tractava de posar en relleu el fet que hi ha certes idees, sexistes i discriminatòries, que continuen circulant en el subconscient col·lectiu perquè perviuen fossilitzades en frases fetes i dites populars. Des d'aquest punt de vista, el llenguatge políticament correcte esdevé un bon aliat a l'hora de combatre discriminacions de tot gènere i color.

Aleshores es va comentar que l'origen de l'expressió "callar com una puta" és "callar com un jueu", evidenciant que el refranyer pot evolucionar i que de fet evoluciona quan una frase arriba a considerar-se socialment inacceptable. Això em va fer pensar en el noi agredit fa pocs mesos en un local nocturn de la Massana. El cas està en mans de la justícia, que és qui ha de dirimir el caire antisemita o no de l'agressió.

Sigui quin sigui el motiu que hi ha al darrere de l'agressió, si finalment es demostra que l'agredit va ser increpat amb insults aparellats a la seva condició de jueu, haurem d'acceptar que hi ha un antisemitisme latent, cultural, present a casa nostra. Sobretot quan hi ha qui, fins i tot des de la bona fe, pretén minimitzar l'afer assegurant que només els insults devien ser antisemites, però que en cap cas l'antisemitisme va ser la causa de la baralla.

No és acceptable que "només" els insults fossin antisemites. Al final, i com a contrapunt al que deia unes línies més amunt, aquesta és la feblesa del llenguatge políticament correcte: a poc a poc potser sí que transforma mentalitats, però a la curta és probable que sigui poc més que una careta que lluïm en públic. Alerta que la correcció no sigui, en realitat, hipocresia. La màscara que ens cau en una batussa a les portes d'una discoteca.