En Tonijaume Martí i Bartumeu, aquell president de la comunitat de propietaris del 13 'rue' del Pessebre, del que us parlava fa un parell de setmanes, era molt neuròtic amb el seu 'Simca 1000'. Era un cotxe pràctic, i, tot i que el treia de molts atzucacs, se'n cansava aviat. Fa bastants anys el treia flamant i content i el passejava cofoi amb la Rosa de la ferreteria, la noia que regentava la botiga ubicada als baixos del 13 'rue' del Pessebre. Però finalment se'n va cansar, emprenyat de veure com la gent es fixava més en el 'Simca 1000' que en ell. Per la seva banda, la Rosa de la ferreteria, també es va acabar cansant del Tonijaume, que en aquella època es feia dir Jaumetoni (a aquest home l'ordre dels noms li va a temporades!).
Però fa uns tres anys el va recuperar, va pensar que amb el 'Simca 1000' podria 'xulejar' davant dels seus veïns, i el va recomprar a un banquer anomenat José Pérez de Alba. Aquest li va vendre barat amb la intenció de recuperar la gestió del compte de la comunitat del 13 'rue' del Pessebre.
Quan el va estrenar el va utilitzar per fer-se el 'xulo' davant la policia i lluir davant tots els seus veïns. Fins i tot, com que no parlava massa bé en públic, l'utilitzava per dirigir-se als seus veïns. Pujava al capó i dirigia les reunions de la comunitat de propietaris des de sobre del seu cotxe. I la Rosa de la Ferreteria estava contenta de veure en Tonijaume (o Jaumetoni) amb el seu 'Simca 1000'. Però...'ailàs'! de tant fer-se el 'xulo' davant la policia, finalment es va acollonir, fins i tot comentava a alguns policies que era el cotxe que feia les coses tot sol, que ell no hi tenia res a veure. Ha, ha, ha, un cotxe fent les coses tot sol! En Tonijaume havia vist massa sèries de televisió! No us podeu ni imaginar el panxot de riure que es feien alguns quan pretenia dir que el cotxe funcionava sol sense que ell el fes anar.
Total que va acabar contractant un xòfer, en Toni Rivera dall'Aqua, a qui va encomanar anar a fer-se el xulo pels ajuntaments dels pobles veïns. Però, clar, finalment aquests també se'n van cansar i en Tonijaume, fent com si això no anés amb ell, com si ell no hagués dit res al xòfer sobre vacil·lar als ajuntaments veïns, va fer que en Toni Rivera dall'Aqua acabés plegant. En això de tirar la pedra i amagar la mà en Tonijaume era un autèntic 'crack'! I va optar per deixar el cotxe al garatge i treure'l només per dirigir-se als veïns des de sobre del capó.
De fet s'estava posant molt gelós del seu cotxe, tenia la sensació que la gent mirava més el seu cotxe que a ell, començava a tenir les mateixes sensacions que havia tingut fa molts anys, quan encara es feia dir Jaumetoni. I ara s'estava plantejant revendre'l un altre cop a en José Pérez de Alba, que de fet estava molt content que en Tonijaume tornés a fer treballar tan bé el compte que la comunitat de propietaris tenia al seu banc. Seguirem amb atenció el que farà el Tonijaume amb el seu 'Simca 1000'. Veurem com evoluciona la llegenda de l'ínclit Tonijaume (o Jaumetoni), i no cal dir que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.