Vendre's l'ànima

Estava tan immers en el full de comptabilitat, en el càlcul que reflectia els balanços dels números negres i vermells, en la necessitat de superar en vendes la competència, tan capficat per si els ingressos superarien les despeses i, per tant, podria fer front al retorn de les quotes dels crèdits que li havien donat els bancs –primer per obrir el negoci i després per fer-hi una ampliació–, tan encaparrat per mirar d'aprimar la plantilla de treballadors perquè amb menys fessin més, que ja havia oblidat el perquè fa molts anys enrere havia obert l'empresa i quina mena de cuc interior el va motivar a posar-se al servei del client.

Poc a poc, el sistema econòmic que s'ha imposat sota la batuta d'un capitalisme ferotge ha estat el que ha portat, amb els anys, a molts petits i mitjans empresaris a vendre's l'ànima, a perdre el sentit i l'orientació de com i quan van començar amb el seu negoci. I la crisi econòmica, que ha ajudat a cavar més fonda la rasa entre classes, també ha estat la gran excusa per acabar modificant orientacions empresarials que han deixat de costat, definitivament, els valors que les sustentaven.

Aquesta crisi que ens diuen que ja s'acaba, però que ha fet i fa tant de mal a les capes socials més desafavorides, basa la seva sortida en més capitalisme, en més desigualtat i en més precarietat. Omet que el problema és el sistema, i el que hauria d'haver estat la gran lliçó per reinventar-se, acaba sent l'excusa per perpetuar la xacra. Impunement.