Esport i societat

El que sembla que serà una realitat, la compra del FC Andorra per part d'una empresa d'inversions liderada pel futbolista del Barça Gerard Piqué, ha obert un debat interessant sobre el món de l'esport, la seva evolució i el seu rol com a element clau de cohesió social al nostre país.

Crec que la iniciativa és bona, tant per a l'entitat com per al nostre país. Per a l'entitat, perquè la greu situació econòmica que arrossega posava en grans dubtes la seva viabilitat, fins i tot a curt termini. Pel país, per diferents raons: perquè la pèrdua d'un equip històric i la seva significació social estar sigut una molt mala notícia; perquè la rellevància dels socis inversors fa que el projecte i, de retruc, del nostre país, tingui notorietat a molts mitjans del país veí, tant de la premsa esportiva com de la generalista, i en aquest sentit és molt positiu que Andorra no hi surti només per fets negatius, com potser estàvem acostumats en els darrers temps. I també perquè la consolidació d'un projecte esportiu amb el nom del nostre país que pugui arribar a les categories professionals del país veí és també una via efectiva de promocionar Andorra més enllà de les nostres fronteres com ja ho està fent avui dia el Morabanc Andorra a través del món del bàsquet.

El projecte també té riscos, i tampoc es poden obviar. Si el projecte no funciona com s'espera o es fan les coses malament i amb poca ètica, de retruc, el nom del nostre país i, per associació, la seva imatge, es podria veure perjudicat. En aquest sentit, tenint en compte la significació pública de la gent que hi ha darrere, amb el mateix Gerard Piqué, però on també sonen els noms de Leo Messi i de Cesc Fàbregas, fa pensar que per no tacar la seva pròpia reputació no faran res que pugui anar en aquest sentit: però el risc zero no existeix enlloc.

La gran qüestió que es planteja és si aquest projecte farà perdre els lligams d'un club històric del nostre país i amb la societat andorrana per tal de ser un projecte econòmic en recerca només de beneficis. En aquest sentit, al nostre país tenim bons exemples del positiu que és que això no succeeixi. Tenim el cas del VPC en el rugbi que, tot i des d'una perspectiva molt més modesta, ha sabut conjugar la part d'ambició esportiva però sense perdre l'arrelament històric del club i potenciant també que els jugadors de casa tinguin un rol important. Potser l'exemple que més s'hi podria assemblar seria el del Morabanc Andorra que, fent una aposta clara per poder arribar i estar a l'elit del basquet del nostre país veí, ha tingut present en tot moment que el projecte passava per aconseguir el suport i la implicació en la societat andorrana, i ningú dubta avui dia que ho han aconseguit i han fet realitat el lema del seu club "Aquí juga un país".

Crec que, tenint en compte que les persones que hi ha darrere el projecte vénen precisament del món de l'esport viscut en primera persona i a més d'un club com el Barça on el sentiment de pertinença de la gent va més enllà del purament esportiu, tindran present tot això alhora de definir i implementar el seu projecte i, en aquest cas, espero que els que hi tinguin ascendència els puguin fer arribar l'exemple tant del VPC com el Morabanc perquè no tinguin dubtes que es pot aconseguir.

Espero que el projecte vagi molt bé i assoleixin els ambiciosos objectius que s'han marcat i que en no massa temps puguem realment dir que vénen grans equips de futbol a jugar contra el FC Andorra.