Abril

Entre el Carnaval i les eleccions ens ha fugit el temps, com sempre, i ja som altra vegada a la primavera. 'April is the cruellest month', com deia T.S. Eliot. I a mi se'm va acudir, anys després de descobrir aquest vers, que el maig encara podia ser més cruel, quan saps que una persona que estimes no arribarà a veure l'estiu. A ell, en canvi, sembla que més aviat li feia mal l'esclat de la vida després de l'hivern, somort però relativament confortable. Això ja ho cantava Pink Floyd: 'Comfortably numb'.

En fi, que ens trobem a l'abril i certament ens debatem entre la memòria i el desig. Deu formar part de la naturalesa humana dubtar entre mirar endavant o endarrere. Per sort, en aquestes contrades, i ja cap al final del mes, tenim la festa de Sant Jordi per acabar de sortir d'aquesta mena d'estat de letargia posthivernal i abraçar durant un dia, amb passió, l'una o l'altre, o bé la memòria o bé el desig. De la tria en dependrà, potser, el llibre que ens comprarem i aquell altre -o aquells altres- que regalarem.

Diuen que cada vegada es llegeix menys, que les noves tecnologies ens estan tornant dispersos i que això juga en contra de la lectura: com és lògic, sense un mínim de concentració, no es pot acabar un llibre. Però l'abril, gràcies a la festa de Sant Jordi, continua sent per als llibreteres l'equivalent a l'agost per als hotelers de la costa. I que per molts anys sigui així. Si els llibres que es compren es llegeixen, acaben passejant-se sota el braç com ens alertava un professor a la facultat o bé s'obliden en algun racó de casa és una altra història. Qui sap si a l'agost, en aquella platja on els hotelers fan el seu negoci, trobarem el temps per llegir i la pau de viure el present, sense enyor ni expectatives.