En absència de la cultura, el no-res
Cal saber a què ens referim quan parlem de cultura general i si hi ha consens en la seva definició o, dit d’una altra manera, quins són els seus límits
El 88% dels aspirants a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona han suspès la prova de cultura general en la convocatòria del 2019. La notícia l’hem llegida aquesta setmana passada, tots els mitjans n’anaven plens. De ben segur que molts ens haurem preguntat si nosaltres seríem capaços de superar la mateixa prova a la que han estat sotmesos els potencials urbans barcelonins i per això alguns mitjans van reproduir les 50 preguntes en forma de test perquè els mateixos lectors ens sotmetéssim al qüestionari i valoréssim així si estem o no al nivell adequat de cultura general. Entre d’altres, saber qui són els fundadors de Netflix, les fronteres del Brasil, els colors de les línies del metro, l’aniversari de la mort de Leonardo da Vinci, on es lliura el premi Nobel, quin és el dia mundial de la dona...
El dubte sempre acaba sent raonable perquè cal saber a què ens referim quan parlem de cultura general i si hi ha consens en la seva definició o, dit d’una altra manera, quins són els seus límits. Joan Burdeus escrivia sobre aquesta qüestió i deia: “La cultura general és la nostra primera trobada amb l’eix vertical de la vida, en allò que pots fer per elevar-te i distingir-te de la resta”, i afegeix tot seguit que “la cultura general et descobreix la dimensió qualitativa de l’entreteniment: no és el mateix jugar a la Game Boy que llegir, no són el mateix els dibuixos animats que els documentals. Llegint, pots saber més coses que els altres, i saber més coses que els altres et fa objectivament millor. Et sents més orgullós d’un fill que pot seguir una conversa d’adults”. (www.nuvol.com)
Comparteixo plenament la seva visió, tot i que en els temps actuals Burdeus hagués hagut de canviar la Game Boy per la PS4. Feu la prova sinó: entreu en qualsevol d’aquestes pàgines d’internet que fan test de cultura general, arremangueu-vos i comenceu a contestar. Respondre-les ens entronca directament en els nostres referents, segur, en el pòsit que hem anat acumulant amb el pas del temps i l’adquisició de nous coneixements. Com més, millor, perquè sinó a l’altre costat només ens queda el no-res.
