Andorra, país 'boutique'

El Principat d’Andorra sorprèn, sí i molt, tant a aquells que l’escullen per visitar-lo com a aquells altres que decideixen instal·lar-s’hi a viure. Més enllà de problemes i conflictes, debilitats o amenaces, daltabaixos o crisis, que n’hem tingut, en tenim i en seguirem tenint com qualsevol altre territori i que s’han de seguir combatent, el nostre país sedueix en clau de present, pel molt que ja ha fet, representa i ofereix, i encara més en clau de futur, per l’enorme potencial que alberga, si sap escollir el camí adequat, és clar.

Pels que anem pel món explicant les excel·lències d’Andorra amb el noble objectiu de captar l’atenció de potencials turistes, inversors, 'developers', emprenedors o rendistes, resulta gratificant comprovar que, un cop convençuts i després de veure in situ, tot allò que amb molt d’esforç planteges a nivell teòric, “compren” si es pot dir així, el que Andorra els ofereix. Quin pot ser el secret d’aquest altíssim grau d’acceptació?

Ara que estem immersos en ple procés de definició de la idea central de la nova Marca Andorra, i analitzant aquells territoris en què els andorrans mirem d’emmirallar-nos, m’apareix fa uns dies el concepte 'boutique' unit a un país, el de sempre és clar, Suïssa. De fet, és un concepte d’origen francès que evoluciona des de la botiga exclusiva, per acabar usant-se recurrentment en l’hostaleria per a definir aquells hotels menuts, avantguardistes, a ubicacions especials i amb serveis diferencials i exclusius, i finalment, arriba a l’ús més sorprenent, a la definició d’un territori, sigui ciutat o país, 'boutique'. Té sentit? Doncs crec que sí i també que Andorra està en condicions de poder ser definit com un país 'boutique', com ara Suïssa.

Els suïssos no escatimen esforços en escriure sobre les bondats de Basilea, Berna, Ginebra, Lausana, Zurich i Lucerna com esplèndids exponents, parts d’un tot, d’un país 'boutique', posant en valor cultura, salut, gastronomia, negoci i tot allò que pot lluir de cara a seduir al món.

És indubtable que els suïssos ens porten molt d’avantatge i han lluït i molt durant dècades, amb un èxit evident. De fet, segueixen evolucionant i fent plantejaments innovadors alineats amb les tendències potencialment motivadores dels nòmades internacionals del turisme i del 'business'. El 'nation branding' ajuda molt a donar visibilitat a un territori i allò que vol posar en valor. Molts països així ho han entès i per això hi destinen recursos i esforços. Andorra, per sort, s’ha decidit a promoure i implementar una estratègia al respecte, com tots coneixem, però haurà de seguir fent-ho en el futur si vol “existir” en aquest entorn competitiu internacional.

Si Suïssa ens el venen com una experiència de país 'boutique', per la bellesa dels seus nuclis urbans històrics, farcits de detalls que són un regal pels sentits i per la seva aposta per la innovació, com no ha de poder lluir com un país 'boutique' Andorra? Els nostres petits pobles fets de pedra i ferro i envoltats de paratges idíl·lics on interactuar amb la natura a tots els nivells; l’oferta cultural en forma de museus, art romànic, música i espectacles; una gastronomia evolutiva d’alt nivell; un bulevard comercial convertit cada cop més en una experiència de convivència; un entorn 'wellness' per mimar cos i ànima incomparable; l’aire més respirable i més pur, garant de qualitat de vida i d’una esperançadora longevitat; el millor destí per gaudir i per viure; l’escenari perfecte per desenvolupar negoci i inversió en les condicions més òptimes i tantes altres delicades excel·lències que ens fan ser únics i irrepetibles.

Cal que ens ho creiem amics, de veritat. Vivim al millor país del món i la majoria no en som prou conscients a causa de la rutina del dia a dia, dels maldecaps que ens incomoden, d’aquest esperit autocrític que ens bloqueja. No podem girar l’esquena a les deficiències del sistema. Hem de seguir sent exigents, més si cap, amb els nostres governants, perquè dels nivells d’exigència i de resposta en depèn tant la nostra qualitat de vida com l’excel·lència en l’oferta com a model de país que vol captar i acollir turisme i inversió.

Per això, quan parlem del futur organisme que tutelarà i administrarà la nova Marca Andorra, cal pensar que no només ha de promoure estratègies per a potenciar la visibilitat del nostre país, sinó també vetllar per la qualitat del model que estem oferint i la qualitat comença pel grau de satisfacció dels de casa, que ha de ser gran si alhora volem una predisposició pro-activa a l’arribada d’interessats internacionals. En aquest sentit, aquest organisme haurà de promoure iniciatives i reformes quan calgui tot en pro del bon funcionament del país a tots els nivells, tot en un just equilibri entre la qualitat de vida dels de casa i l’excel·lència en l’atenció als de fora.

Sí, és clar que som un país 'boutique', un petit país compost per un conjunt de delicades i exclusives parts d’un tot excel·lent, únic i incomparable. Un nou rànquing, doncs, on competir per a ser els millors, el dels països 'boutique', però per a ser-hi i triomfar cal encara molt d’esforç i corregir deficiències notables del sistema.

Em resulta groller i intolerable pensar que ens podem posar a lluir excel·lència si la nostra ciutadania no s’ho creu. I és clar, per a què s’ho cregui cal fer tot el possible per a millorar la seva qualitat de vida, que ha d’estar a l’alçada del que volem promoure internacionalment. Mentre tinguem a una part important de la ciutadania descontenta i desconnectada del procés, el model estarà incomplert i l’estratègia no funcionarà, el país serà menys 'boutique' i no prou excel·lent per a estar al capdavant del rànquing.

Compro per Andorra, doncs, tot allò que serveixi per descriure el concepte 'boutique', però sempre i quan primer el comprem tots els ciutadans d’aquest país i ja sabeu, per a què això sigui possible, queda molta feina per a fer i una exigible actitud combativa per part de tots.