Calorada

Això ja no és el caloret, això és la cuina de l'infern. Andorra està seca i deshidratada, arrugadeta, perduda, devastada i erma. Aquí és Tombuctú, Wadi Halfa i Al Aziziya. Tot junt. Tres en un. A sobre, tots els organismes públics, privats, parapúblics i estatals diuen que el pitjor està per arribar i s'ha llançat a fer recomanacions. Ja sabem que és època de comiats de solter, de guiris sense samarreta pel carrer, de Don Simón per via intravenosa i de picades de mosquits radioactius però hi ha gent que s'agafa les coses al peu de la lletra.

L'avís de l'onada de calor produeix mutacions sobtades. És un Txernòbil estètic. A l'oficina, per exemple, hi ha paios que durant l'hivern passen desapercebuts en els punts cecs de l'edifici, entre la fotocopiadora i la màquina del cafè però quan anuncien temperatures superiors als trenta graus, aquests éssers invisibles es converteixen en fires ambulants de kitsch pisciner, al més alt nivell de vergonya aliena. De sobte, el seu aspecte descriu un descens en picat, sense paracaigudes. Un dia te'ls trobes a l'ascensor disfressats com si anessin a un concert d'Andy & Lucas a Isla Fantasia: samarretes imperi estampades, pantalons curts de monitor d'esquaix i una gorra d'una caixa rural d'alguna província espanyola.

La calor treu el pitjor de nosaltres però no només amb la roba, també en l'olor corporal. Hi ha espais que semblen el vestidor dels Denver Broncos després d'un partit amb pròrroga. Així que les recomanacions per aquests dies de calorada han d'incloure també les dutxes i l'ús de desodorants. Totalment d'acord amb la resta de mesures. Diuen també que s'ha de portar roba de color clar. Així que al proper 'afterwork' em quedaré sense veure el vestit negre.