La catedral de la Seu d’Urgell, patrimoni de la Unesco. Junts ho farem possible

Fa tot just uns dies hem presentat a la nostra ciutat els treballs previs per una candidatura de la catedral de la Seu d’Urgell a esdevenir patrimoni mundial de la Unesco. Van ser-ne els encarregats el Joan Reguant, el Carles Gascón i la Clara Arbués, membres de l’equip tècnic del projecte des d’un bon principi. Tots tres van explicar amb detall i davant una sala plena i amatent el relat, contingut i camí per aconseguir l’objectiu de situar-nos al món a través del nostre patrimoni cultural més preuat.

Durant més de quatre anys hem teixit una aliança institucional entre els tres territoris que conformem la candidatura: la Seu d’Urgell, el Principat d’Andorra i Foix. Per la vessant catalana hi hem pres part l’ajuntament de la Seu d’Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i el Bisbat d’Urgell. Totes tres institucions hem estat promotores del projecte i hem introduït i defensat la idea davant la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i el govern de l’estat espanyol. Ara bé, tan important com això, ha estat la feina que han realitzat tècnics catalans, andorrans i ariejans per bastir un relat i una candidatura viable. I ho han fet!

“Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra”, és el títol que resumeix aquests més de quatre anys de feina per una candidatura transnacional de 13 béns en sèrie, entre els quals hi ha la catedral de la Seu, la Casa de la Vall d’Andorra i el castell de Foix.

Quan vam entomar el repte de convertir la catedral de la Seu d’Urgell en patrimoni de la Unesco vam trucar diverses portes per avaluar les possibilitats que teníem, quins camins calia seguir, conèixer a fons el procés tècnic i institucional que requereix una candidatura... Ens vam adonar que per si sola, tot i que per a nosaltres és la millor catedral romànica del món, no podria complir els severs criteris Unesco de “valor universal excepcional” i, a més, que comptar per la llista de l’estat espanyol ens restava possibilitats pel fet que és el tercer estat del món amb més patrimoni declarat i aquest organisme té voluntat de donar més oportunitats a països que no en tenen tant.

És en aquest moment que, inspirats per la feina transnacional que ja s’estava realitzant amb el reconeixement de les falles del solstici d’estiu, i amb un parell de bons consells, vam obrir la possibilitat de treballar la candidatura amb Andorra i amb Foix. La feina feta fins ara i la que ens queda fer durant els propers anys ha tingut i ha de tenir dos criteris principals, segons el meu criteri: rigor i determinació. Sense rigor no hi arribarem perquè el procés amb la Unesco no és cap joc, però sense la determinació de fer-ho junts, tampoc. Em sento molt afortunat d’haver contribuït a plantar aquesta llavor.

Que la catedral de la Seu sigui declarada patrimoni de la Unesco portarà a la nostra ciutat l’oportunitat de créixer culturalment, acadèmicament, turísticament, en autoestima, en relació amb els nostres veïns pirinencs... Però en el tram que hi ha d’aquí a aconseguir-ho també tenim una excel·lent oportunitat, perquè el camí que farem junts, no només té l’objectiu d’arribar al cim amb èxit, sinó també aprofitar tot el que ens queda per caminar. El projecte de convertir la catedral de la Seu d’Urgell és, des d’avui, una excel·lent ocasió perquè tota la gent de la Seu i que estima la Seu hi aporti el seu gra de sorra en la difusió del nostre conjunt catedralici i la fita que ens hem plantejat. Junts ho farem possible!