La CiU a l'andorrana

Els pactes en política són maniobres habituals que varien en funció dels interessos individuals de cada partit i de les circumstàncies de l'escenari polític i la situació del país. Liberals d'Andorra va fer un pacte puntual amb el PS per variar un sistema electoral del qual discrepen i que tenia una clara data de caducitat. El problema és que la unió de dues forces amb ideologies tan diferents és com intentar barrejar aigua i oli i molta gent no va entendre aquesta unió que va ser qualificada d'antinatura.

Per acabar d'adobar-ho, L'A després ha fet servir els vots de la coalició parroquial amb el PS per apuntalar i donar el Govern a Demòcrates, aquells a qui teòricament pretenien derrocar. Sembla un canvi de posicionament difícil d'explicar però els resultats electorals fan variar moltes vegades les visions i les estratègies dels partits, i això no passa només a Andorra. Liberals van quedar deslligats de qualsevol acord la mateixa nit electoral i eren lliures per decidir i així ho van fer, en el futur sabrem si el que han fet ha estat encertat o no.

Ara el debat se centra en mantenir aquest moment d'entesa per a les eleccions comunals. Pel que sembla hi ha molts que no ho entenen i s'oposen, en els dos partits. El problema és que un d'ells és l'excap de Govern, Toni Martí, que no s'amaga d'explicar públicament que intentarà frenar aquest acord i, evidentment, té el suport dels actuals cònsols escaldencs. És respectable cada posicionament i cada opinió, però Martí haurà de reflexionar i fer un pas enrere per no posar traves a l'actual cap de Govern i president de DA, Xavier Espot.

Ell va guanyar les eleccions i ha deixat clar que seran les executives locals les que decidiran si volen anar agafades de la mà amb els liberals. Intentar fer esclatar aquesta possibilitat de manera anònima no és honest. Qui vulgui es pot posar una bena als ulls i oblidar la derrota dels demòcrates a les generals passades a la territorial d'Escaldes i, per tant, hi ha un risc evident de perdre el comú. Negar això és absurd. El PS es va imposar a la capital a la circumscripció nacional amb una gran diferència, i per això la cònsol, Conxita Marsol, defensa amb tota lògica una aliança que freni l'evident creixement dels socialdemòcrates.

No està clar si fructificarà l'aliança DA-L'A, però si fracassa, el vot de centredreta competirà dividit (s'ha de comptar terceravia), el que dona més opcions de victòria al PS sobretot perquè la presència de Progressistes a les comunals no està assegurada.

De moment sembla que hi ha bona sintonia al Govern, encara que és prematur fer un balanç de com funciona el tripartit. Però les comunals estan a la cantonada i si DA perd la capital i Escaldes trigarà temps a recuperar aquests dos feus, i la factura, es vulgui o no, quedarà reservada en part per a les properes legislatives. Començar ara amb guerres internes i a més fer-les públiques interessadament perjudica i afebleix el mateix partit. La democràcia interna s'ha de respectar, s'han renovat els càrrecs i les executives i el passat ja no serveix. Cal mirar endavant.