Començar des de zero
El fundador de la Bressola de Prada de Conflent, Joan-Pere Le Bihan Rullan, explica en un article a Racó Català com van afrontar el repte de posar en marxa aquesta escola. Pretenien que nens que no sabien català aprenguessin la llengua a través de la immersió. Aquest centre naixia els anys noranta, quan el procés de substitució del català pel francès ja havia fet tan mal que pràcticament només la gent gran parlava la llengua pròpia del territori. Explica que el mètode aplicat buscava l’espontaneïtat de la mainada de dos a quatre anys. Arribaven a una aula buida i, de mica en mica, s’hi anaven col·locant objectes, a mesura que anaven aprenent com es deien i començaven a generar frases al voltant d’aquests elements, sovint joguines, copiant les que pronunciava el mestre. La clau també era començar l’escola només amb alumnes a la classe més baixa, i que anessin pujant, evitant que n’hi hagués que parlessin francès dins del centre. Això, perquè no hi hagués oportunitat que es torcessin ni l’espontaneïtat de l’ús del català ni la idea que l’escola era indissociable d’aquest idioma.
A la Catalunya Sud, en el moment zero de la reconstrucció nacional i lingüística que representava la reinstauració de la democràcia, en una línia similar, es va entendre que era imprescindible invertir en els infants per assegurar un futur pròsper al català. S’aposta, entre altres coses, per la immersió lingüística escolar generalitzada i es creen el que ara s’anomenarien estructures d’estat com TV3 i el Club Súper 3, amb una programació infantil molt atractiva. Tant, que mig Múrcia (per no dir tota) mirava Bola de drac encara que fos en català, segons em va explicar en primera persona un company d’allà. Anys més tard es veu necessari crear una programació juvenil perquè aquella canalla que vam créixer de la mà del Súper 3, tinguéssim un producte televisiu atractiu, en català i apte per a l’etapa adolescent. Així naixia El 3xl.net, que anys més tard esdevindria un canal amb entitat pròpia.
La crisi econòmica de la dècada dels 10 s’acaba emportant el 3XL per davant, proliferen els canals de televisió temàtics espanyols per la TDT i comença l’auge de les plataformes digitals, especialment YouTube. En aquest context, la Corporació catalana de mitjans audiovisuals tan sols és capaç de crear algun petit oasi enmig d’aquest gran desert lingüístic juvenil. I ara, en una situació en què lluny d’estar normalitzat, el català perilla entre infants i joves, TV3 no només deixa sense relat la programació infantil suprimint La família Súper 3 sinó que descarta una idea tan defensada per experts i activistes de la llengua com la de recuperar el 3XL.
Així doncs, a més de descafeïnar el compliment del deure dels mitjans públics de contribuir a la normalització lingüística, aquesta darrera dècada també ha servit per, valgui la redundància, perdre de vista aquella visió que defensava Le Bihan d’apostar pels més petits com a motor per recuperar el català. Una visió que també practicava la Generalitat de Pujol posant al centre de les polítiques la normalització de la llengua. Això, en un territori no tan perjudicat lingüísticament com la Catalunya Nord, però déu n’hi do. Avui, el director de TV3 situa en la manca de pressupost el motiu principal de la pèrdua d’ambició. Amb tot, no crec que la situació econòmica de la Generalitat embrionària que va engegar TV3 fos gaire apoteòsic. Però em costa creure que dins dels pressupostos de la Generalitat no hi hagi marge per decidir a quines partides es destinen més o menys diners. Se’n diu prendre decisions polítiques; establir prioritats.
TV3 i la Generalitat de Catalunya renuncien a seguir sembrant en els més joves la llavor del futur de la llengua catalana. Deixen a la mercè d’una lliure competència de mercat descaradament descompensada quin ha de ser el predomini lingüístic dels catalans del futur. Mentrestant, ningú dubta que l’estat de salut del català és preocupant. Potser demà, quan ja sigui massa tard, algú haurà de recuperar les memòries de Joan-Pere Le Bihan Rullan i aplicar els seus mètodes perquè caldrà començar des de zero.