Crec que m'ha vibrat el mòbil

Les xifres són alarmants. Segons un estudi elaborat per la Universitat Complutense de Madrid, el 5,1% de la població espanyola és addicta al telèfon mòbil amb diagnòstic oficial, però el 15,4% en fa un ús molt elevat. A més, l'estudi conclou que l'ansietat, la impulsivitat i la depressió es relacionen amb un ús abusiu dels dispositius electrònics. La causa d'aquests trastorns són les 'neoaddiccions': l'impuls continuat de mirar el mòbil o la tauleta, així com la necessitat constant de revisar les xarxes socials.

Davant de cada patologia s'encunya un nou terme i per això actualment podem parlar del trastorn de la 'trucada fantasma', de 'nomofòbia' o de 'FoMO', que són algunes de les 'psicopaTIClogies' que Manuel Armayones descriu i analitza a 'El efecto smartphone. Conectarse con sentido'.

Cada dia, consultem el mòbil unes 150 vegades de mitjana, per tant, no és estrany patir el trastorn de la 'vibració o trucada fantasma', és a dir, tenir aquella sensació que el mòbil vibra o sona fins i tot quan no ho fa. Per altra banda, la 'nomofòbia' es manifesta quan tenim por de no tenir el mòbil a l'abast en tot moment. Finalment, el 'FoMO', que prové de l'anglès 'fear of missing out', és la fòbia de perdre's qualsevol novetat que s'hagi penjat a les xarxes.

Estem en un estat permanent de vigilància i aquest desgast emocional, per força ens ha de passar factura. I evidentment que en patim les conseqüències. Avui, un 98% dels accidents provocats per un vianant al carrer es relacionen amb l'ús del mòbil. L'exèrcit d'errants enganxats a la pantalla creix cada vegada més, potser per això després de les obres de remodelació de l'avinguda Meritxell podem veure semàfors a terra. No és el primer país que opta per aquests senyals lluminosos a les zones de més afluència. I és que els anomenats 'dumbwalking' o 'zombiewalking', altrament dit 'caminant zombie' o 'errant amb mòbil' circulen fent marrades. No t'enfadis si no et saluden, només estan atents a la pantalla; no t'estranyis si ensopeguen o topen amb un fanal, no tenen en compte el mobiliari urbà.

Ara bé, malgrat que caminar amb el mòbil faci que reduïm la velocitat i que canviem la nostra postura corporal a l'hora de passejar, hi ha qui ho veu com un avantatge evolutiu. Sempre tenim defensors i detractors i en aquest cas hi ha qui afirma que estem desenvolupant una capacitat de visió lateral i frontal més enllà del mòbil. Sembla que ara tenim una mena de radar amb visió perifèrica. No voldria contradir el senyor Mauro Fuentes (un dels gurús de la comunicació a les xarxes), però és que segons un estudi de Pew Research el 53% dels usuaris de mòbil xoquen o s'entrebanquen pel carrer. I jo dono fe que sóc d'aquesta meitat.