La cruïlla de l'habitatge

Diuen els experts immobiliaris que els preus dels habitatges (lloguer o compra) està en funció del que demana el propietari i el que està disposat a pagar el comprador. El problema rau en el fet que alguns propietaris no saben on està el límit i la majoria de compradors tenen limitacions econòmiques per pagar els preus que estan al mercat.

Les ofertes raonables no duren ni hores als portals immobiliaris, i d'altres passen mesos a l'espera que algun inversor adinerat opti per arriscar-se amb la compra d'una propietat sobrevalorada. Segons les darreres dades del Govern hi ha una majoria d'habitatges que són de lloguer, una situació gens estranya en un país on hi ha una elevada rotació laboral, un altre factor que els polítics haurien de plantejar-se perquè es tradueix en una falta de cohesió social i en una demostració que les condicions no són suficientment atractives perquè els nouvinguts es plantegin arrelar i començar una nova vida a Andorra.

Des del ministeri d'Economia s'apunta que fan falta entre 1.500 i 2.000 habitatges per poder aturar el creixement del preu del lloguer i poder, d'aquesta manera, acollir a tots els immigrants i temporers sempre que l'economia segueixi una tendència positiva. Els professionals del sector creuen que fa falta obra nova, però és de sentit comú que s'ha de buscar un punt mitjà. Uns 2.000 pisos nous suposaria en una dècada crear una ciutat nova amb més població que la que té Andorra la Vella. El punt intermedi està a fer obra nova i, sobretot, fer aflorar tots els pisos tancats que no estan donant cap rendiment i que poden ajudar a regular el mercat immobiliari i estabilitzar els preus dels lloguers i de compra.

El Govern pot intervenir directament amb pisos socials o subvencionats, però aquesta mesura per si sola no serveix. Les empreses no poden incrementar els sous i aquests no són prou atractius per contractar personal estranger que s'espanta quan veu els ingressos que hauran de destinar a l'habitatge si traslladen la seva residència a Andorra. Per tant, l'habitatge és un conflicte que afecta l'economia productiva i va més enllà del purament residencial.

Fa un temps alguns analistes van pronosticar una caiguda dels preus, però de moment aquest efecte no s'ha produït. El totxo torna a ser un producte d'inversió, i les mesures que s'han adoptat per evitar l'increment dels lloguers són provisionals. S'ha d'incentivar el lloguer i probablement ajudar a rehabilitacions a canvi de preus assequibles, mentre que l'obra nova s'ha d'adaptar a les butxaques de les famílies perquè sinó només estaran a l'abast dels inversors, i aquí és quan comença l'especulació i l'inici del problema.