El poder de la cultura popular

Què fa que un cop a la setmana a la nit, en els mesos de fred de tardor i d’hivern, un grup de persones es reuneixin en una sala per assajar uns diàlegsabsurds que acabaran matant una ossa o condemnant uns contrabandistes a ballar al mig de la plaça d’Ordino? Quin estrany magnetisme deu tenir aquest fet perquè gent del poble de diferents edats i provinents de diversos indrets aparquin la seva activitatquotidiana, corrin a deixar sopada la canalla –els que en tenen– o abandonin la comoditat del sofà de casa amb la llar de foc encesa després d’una dura jornada laboral? Nevi, plogui o ventegi, tant s’hi val. I ho fan amb l’única recompensa de passar-s’ho bé i de fer-ho passar bé als qui els vindran a veure.

Riure i passar-s’ho bé, sí, però en el fons el que hi ha és un crear i un transmetre, una identificació amb el que has estat per entendre el que ets. És el gran poder de la cultura popular, que ens autodefineix i al mateix temps ens projecta externament, ens reafirma i ens fa ser conscients dels nostres valors com a societat. Perquè les expressions de caire popular que neixen del poble i es fan per al poble, defugen elitismes i exclusions, mantenen la cultura viva, cohesionen la societat i donen coneixement del territori, del país. I tot això, a sobre, passant-s’ho bé!