La dama de les Camèlies
La desinformació cavalca en un entorn, el virtual, capaç d'amplificar missatges de tot tipus en qüestió de segons
El món actualment funciona així: qualsevol persona és capaç de començar una revolució sense necessitat d'escriure el 'Mein Kampf' o d'envair Polònia. La desinformació cavalca com Curro Jiménez per la serralada de Ronda en un entorn, el virtual, capaç d'amplificar missatges de tot tipus en qüestió de segons i sense que algú amb un mínim de sentit comú pugui advertir l'emissor o emissora de l'incendi que acabarà provocant.
A cops fins i tot tenen el suport d'una organització que té com objectiu alimentar polèmiques fictícies que, d'una manera o altra, poden afavorir els seus propis interessos. Ara s'atorga el rang de notícia a qualsevol bajanada que es publiqui al Facebook o a Twitter. Així cal recordar la polèmica suscitada amb l'estrena de la pel·lícula 'Gorrión Rojo' arrel de la publicació a les xarxes socials d'una fotografia amb l'actriu Jennifer Lawrence vestida amb un Versace sense mànigues i un escot.
Normalment escriuria que era vertiginós però davant del risc de ser sotmès a un nou linxament a les xarxes ho deixo en un escot i qui vulgui que busqui la foto. Jennifer Lawrence estava acompanyada per un grup d'actors molt abrigats. I com el títol d'aquell libre de Paco Candel '¡Diós la que se armó!'. Actriu destapada, homes abrigats, masclisme o Mee Too. Incendi a les xarxes, fins que la Lawrence va dir que aquell vestit l'havia triat ella.
Entre el masclime i el feminisme cal trobar un equilibri per no caure en els extremismes. La Dama de les Camèlies, per exemple, era prostituta però sobretot una dona abnegada i sacrificada. I una candidata electoral pot tenir molt glamur sense que fer-ne esment signifiqui una manca de respecte o un insult, i això és fàcil d'entendre sempre i quan hi hagi més comprensió lectora i menys mala llet.