De debò que demostres la teva estima al país?

Miro l’Informatiu d’Andorra Televisió i de les 6 persones que entrevisten pel carrer, només dues responen en català. No són turistes, ni passavolants, estem en ple confinament, són persones que viuen i treballen al país i que davant d’un periodista de la televisió que pública que els pregunta en català, responen en castellà amb total normalitat. Sense cap deferència per la llengua del país.

I ja em conec la rèplica, Andorra és multilingüe i hi podem trobar un gresol de cultures. Però a aquestes alçades potser ja comença a ser hora de deixar de sentir la cançó de l’enfadós i que no cedim davant de la trepitjada constant de drets dels catalanoparlants. Si et mantens en la teva llengua no ets poc tolerant sinó que ajudes a promoure-la, la fas necessària i l’omples de vitalitat.

Perquè a Andorra es parlen diverses llengües, sí, però només n’hi ha una que és l’oficial i preval per sobre de les altres amb la llei a la mà, però també s’ha de fer valdre per garantir-ne la pervivència. I sí, Andorra també és un país d’acollida on podem trobar diversitat cultural, però és important que no oblidem que el país ja té la seva pròpia cultura, i que el fet d’acceptar noves tradicions no implica renunciar a les que ja tenim.

La cultura és gastronomia, és qualsevol manifestació artística, és literatura, és música i també és llengua! I tot plegat basteix la identitat d’un país. I encara que sempre es relegui la cultura a un segon pla, el cert és que és el més ens ajuda en el nostre dia a dia i més que ens ha ajudat durant el confinament.

No podem esperar que únicament les campanyes de Política Lingüística ens treguin les castanyes del foc perquè de l’ús diari de la llengua tots en som responsables. I cada cop que canviem de llengua, que permetem que quedi relegada a un segon pla i que evitem que els no catalanoparlants la vegin necessària, ens convertim en còmplices del linxament.

Aquests dies, entre aplaudiments i crits i als balcons, hem vist força mostres de patriotisme, però estimar el país no és únicament alçar la bandera, el nostre vincle només es demostra amb les nostres accions, amb paraules d’Esteve Albert: “estimo Andorra pel que serà, pel que era i fins pel que és”. I això, senyors, només es demostra amb el respecte cap a la llengua i cultura pròpies!