Defensar el que és obvi

Ja fa uns mesos vaig llegir en alguna de les entrevista que li van fer a Pedro Olalla, escriptor i hel·lenista espanyol, amb motiu de la seva xerrada a Barcelona sobre sentit i valor de les humanitats, que si hi ha alguna cosa que hem de defensar amb fermesa és allò obvi, i afegia a continuació que també allò que és complex o fins i tot perillós (la citació no és literal). D'aquesta afirmació un el que n'extreu és que allò que ja tenim assolit, que creiem garantit, que la civilització moderna no posa en qüestió, és precisament allò més feble i, per tant, el que més hem de vigilar.

La reflexió d'Olalla em va portar a pensar en el llibre de Margaret Atwood 'El conte de la serventa' (en català a Quaderns Crema) en el qual es reflecteix com una societat acaba perdent drets i llibertats quasi bé sense adonar-se'n, a base de retallades fetes des del poder polític al llarg del temps, amb l'excusa de la defensa contra la violència, obtenint així al final un control social en una nova societat.

Doncs aquí estem, en ple segle XXI i amb la necessitat de lluitar dia a dia per mantenir aquells drets socials i aquelles llibertats civils que la immensa majoria de la societat creu assolits, i que en realitat són conquestes febles, precàries. El dret a la igualtat, a l'eliminació de l'estereotip de gènere vingui d'on vingui, a les llibertats col·lectives, a la defensa de la democràcia, la llibertat d'expressió i de pensament, el dret de reunió i de manifestació, la desobediència... i tants altres drets fonamentals que de tant obvis queden indefensos. L'escut humà per no perdre'ls som cadascun de nosaltres.