El despertar de la bèstia
La bèstia no hi entén de separació de poders, ni de llibertat d’expressió, ni d’organismes internacionals, la bèstia és autoritària
Hem estat anys, dècades, passant de puntetes perquè no es despertés la bèstia. El despertar de la bèstia feia pànic. Els atacs de la bèstia ben desperta i rabiosa en el passat feien molta por i, durant anys, dècades, s’ha intentat acaronar i mimar la bèstia per no despertar-la massa. I procurar que amb el tracte afable la bèstia anés donant algun peixet als catalans, perquè l’anessin posant al cove. Era l’època de la política del peix al cove que tant agradava al pujolisme. Els catalans pensaven que la bèstia els podria entendre, que els podria respectar, que amb la bèstia es podia parlar i que aquesta podia respectar la voluntat popular. Els catalans pensaven que si amb la bèstia hi havia debat, aquest sempre seria sobre una base democràtica, perquè la bèstia anava de demòcrata i els catalans s’ho creien. Però la bèstia no respectava ni el diàleg, ni la voluntat popular, ni la llibertat d’expressió, ni la separació de poders, ni els organismes internacionals. La bèstia era la bèstia, la bèstia és la bèstia. I si a la bèstia li demanes massa, la bèstia es desperta, s’encabrita i es manifesta tal i com és, com feia l’increïble Hulk quan es tornava verd.
Els catalans fa més d’una dècada van demanar un nou estatut d’autonomia, en considerar que el que tenien ja no donava més de si. Els catalans van votar un estatut al Parlament, el van portar al Congrés del Diputats i, com deia Alfonso Guerra, els diputats li van passar el ribot i van rebaixar les pretensions dels catalans. Tot i la retallada que va suposar passar el ribot per l’estatut, els catalans el van validar amb un referèndum (aquest cent per cent legal). Però a la bèstia no li va agradar, la bèstia es començava a despertar. El Partit Popular va començar a judicialitzar la política, amb un Tribunal Constitucional que no era més que un reflex del bipartidisme vigent a l’estat.
Una constitució ha de ser la fotografia de la voluntat popular; però si la voluntat popular demana una altra cosa, i en aquest cas demanava un estatut nou, una nova norma bàsica pels catalans, i aquesta estava referendada per dos parlaments i per la voluntat popular de tots els catalans, la fotografia constitucional queda borrosa o deixa de ser legítimament vàlida. Però això a la bèstia li és igual, se li en fot si el debat és fruit de la voluntat popular. Crec que no cal continuar explicant com la bèstia s’ha anat despertant, només cal seguir l’actualitat per veure que la bèstia ja està completament desperta. La bèstia no hi entén de separació de poders, ni de llibertat d’expressió, ni d’organismes internacionals, la bèstia és autoritària. El feixisme s’està despertant. El feixisme torna a estar despert!