Diàleg i més diàleg

El passat dissabte 21 de novembre tots dos recordàvem la figura d'Ernest Lluch en el 20è aniversari del seu assassinat a mans de la banda terrorista ETA. Lluch va ser un dels polítics que més va treballar per la construcció de ponts de diàleg del conflicte basc i la reconducció del conflicte armat cap a vies polítiques. Uns ponts de diàleg i unes propostes de les quals mai es va amagar i que van influir, de ben segur, per ser escollit com a objectiu d’ETA, fet que va acabar amb el seu assassinat.

A les edicions del passat dissabte dels mitjans de comunicació del nostre país veí del sud, vam poder veure reportatges i llegir articles sobre el seu llegat, la seva manera d'entendre la política i les seves idees. Tots dos coincidim en el fet que si ajuntéssim totes aquestes publicacions, la paraula més repetida seria DIÀLEG. I és que, Ernest Lluch entenia la democràcia com la recerca del consens mínim entre les diverses posicions i ideologies, per poder pactar unes regles del joc comunes.

Home apassionat, valent i innovador, va suposar l'arribada d'aire fresc i noves visions; juntament amb economistes, entre d'altres, com Fabià Estapé o Anton Costas. Ells van convertir el Cercle d'Economia en un referent, en un espai a través del qual transmetre conceptes i propostes noves per una economia més social a Catalunya i Espanya. Les idees de Lluch avui en dia són més vives que mai, ja que fan referència a la base per a la construcció d'un país, d'una democràcia més sòlida i d'una economia més útil per al conjunt de la ciutadania. A més a més, la seva passió anava més enllà de l'economia i la política, ja que també abraçava altres camps amb els quals ens sentim identificats amb ell: les precioses ciutats de Barcelona i Donostia i el futbol: el Barça i la Reial Societat.

I avui no solament el recordem per la seva voluntat de diàleg, sinó també pel seu gran llegat polític: la universalització del sistema de salut a Espanya, amb la creació de la Llei general de Sanitat, aprovada durant el seu mandat com a ministre de Sanitat al Govern socialista dels anys vuitanta, i que va suposar un abans i un després en el sistema sanitari. Entre altres coses, perquè es va crear la xarxa del que posteriorment s'ha conegut com l'atenció primària.

Una llei que va revolucionar la manera d'entendre l'accés al sistema sanitari i la seva organització i que va conduir cap a l'enfortiment d'una de les bases més importants de l'Estat del Benestar: la sanitat. Un sistema sanitari que ara, en un context de pandèmia global, hem vist que és un dels pilars per a poder gestionar, de millor o pitjor manera, el desenvolupament de la crisi de la Covid-19. Ja que, amb la pandèmia del SARS-CoV-2, s'ha valorat la importància de disposar d'un sistema universal de salut, un sistema que des del Partit Socialdemòcrata hi apostem fermament, i on la fita és aconseguir al nostre país la universalitat d'accés al sistema sanitari andorrà.

Però per poder-ho dur a terme, creiem que és més important que mai obrir canals de diàleg, tornant a evocar l'essència de la política que ens va ensenyar Lluch, per poder construir una Andorra millor i enfortir els fonaments del nostre Estat del Benestar que, en una crisi com l'actual, hem vist que és més necessari que mai.

Per aquest motiu, hem volgut dedicar aquest nou article a quatre mans a la figura d'un agitador d'idees i constructor de ponts de diàleg, com va ser Ernest Lluch. Unes idees que, tot i que ja fa anys que les va promulgar, creiem que són més vigents que mai. Que una crisi com l'actual no ens divideixi, perquè allò que fa més dèbil el nostre poble és la divisió i, ara, necessitem més que mai unió per poder afrontar tant la pandèmia causada per la Covid-19, així com la crisi econòmica i social que està deixant amb el seu pas.