Dinoflagel·lats a la Valira

Dijous matí. El dia s’aixeca assolellat. A la ràdio, en Lliteras i en Basté repassen l’actualitat. Quarts de vuit, encara hi ha son. Torrades, suc de taronja i got de llet. Dutxa, raspallada de dents i pijama al cubell. Entrepà a la motxilla. Dos quarts de nou. Sabates, abric i creuem els dits que no ens prenguin l’ascensor. Un minut d’espera equival a fer tard al col·le. Però avui és un dia especial.

Desconec si als tècnics se’ls en va anar de les mans la dosi, però el show de dijous passat paga la pena. La litúrgia matinal de cada dia -eufemisme de rutina- feta miques a cop de WhatsApp. Fotos i més fotos del riu Valira pintat de verd. Una rèplica a plena llum del dia d’una badia bioluminescent de Puerto Rico. Milers de milions de dinoflagel·lats brillant al mateix temps per convertir les aigües del nostre riu en un espectacle de la natura a l’alçada d’aurores boreals o les migracions del Serengueti.

La notícia va assolir rècords de visites en aquest mateix portal. La confusió que el riu tenyit de verd va causar entre curiosos i ignorants, jo el primer, no té preu. I una vegada més el periodisme, la feina de contrastar i informar, va posar al seu lloc les coses. Ni un muntatge fotogràfic, ni una campanya d’’street marketing’ de Heineken, ni una creativitat del Land Art. Tot plegat, molt més senzill: proves tècniques per analitzar l’aqüífer d’Arinsal.

Una anècdota que va ser motiu de conversa en bars, sobretaules i enraonaments de WhatsApp. Un incident perfecte per fer-ne befa i especular. Fins i tot inspiració per proposar que cada setmana es pinti el riu d’un color diferent com atractiu turístic. Bromes a part, tant de bo les notícies més vistes del dia fossin sempre com aquestes. Menys agres i més simpàtiques que les que des de fa un temps roden pels mitjans, vaja.

Per cert, a pesar que en el trajecte fins al Janer ens vam aturar a observar el riu de color verd, no vam fer tard al col·le.