Puc dir això en català?

M’agrada la paraula 'trenc'. 'Trenc' amb el significat de ‘ferida’, com a ‘esquerda’ o quan diem: ‘a trenc d’alba’ (així, ben poètic). I m’encanta que ara també la puguem fer servir per referir-nos a la ratlleta de la ce trencada. Dic ara, perquè fa poc que aquesta accepció és al DIEC. De fet, és una de les 140 novetats que a final de maig la Secció Filològica va introduir al diccionari.

I ara ve la pregunta, el fet que fins fa 15 dies no trobéssim al diccionari paraules com 'desfibril·lador' o 'empoderament', vol dir que no les podíem dir? Doncs, és clar que les podíem fer servir, perquè les necessitàvem malgrat que no fossin normatives. La llengua evoluciona, és canviant i davant de noves realitats neixen nous termes o hi ha paraules que acullen nous significats. No ens podem cenyir únicament al que és normatiu perquè ens hem de fer nostra la llengua i perquè això sigui possible cal que hi intervingui l’espontaneïtat i que la veiem viva i mal·leable. Això és molt important, perquè hi ha molts parlants que tenen una por constant d’equivocar-se i viure amb por no és bo ni per nosaltres ni per la llengua.

Justament, la Secció Filològica ha tingut en compte els parlants de la llengua a l’hora d’introduir aquests 43 nous articles i fer més d’un centenar de modificacions. A més, en lloc de fer les actualitzacions anualment, a partir d’ara a mesura que es vagin aprovant els nous termes, s’afegiran les paraules al diccionari, cosa que contribuirà a fer que el català sigui una llengua moderna i que estigui sempre al dia.

Ara bé, això no excusa el gran problema que tenim, que és a causa del contacte de llengües. El català no evoluciona sol sinó que sembla que sempre estigui pendent del castellà, a vegades fins i tot ens arriben calcs de l’anglès a través de la llengua veïna. I aquest és el drama, quan imitant, imitant, parlem aquell català de plàstic, tal com l’anomena la Marta Rojals. Aquell nyap incomprensible...

Tornant a les novetats, ara hi trobarem noms com 'governança', 'nicab' i 'sororitat'; adjectius com 'halal', 'maleducat' (que no és el mateix que un mal educat) i 'migrant'; la interjecció 'ostres'; noves accepcions com bolet (en el sentit de ‘cosa aïllada'), 'cisa' (referent a l’obertura d’una samarreta o d’un vestit ), 'impactar' (no com a xoc, sinó quan una cosa ens ‘causa una impressió intensa’). I entre moltes altres incorporacions hi ha locucions com: 'moble bar', 'testament vital', 'posar per cas' i 'a jutjar per'.

Per estrenar-ne alguna acabaré dient que 'no feu el paperina', no vull 'ni parlar-ne' dels barbarismes, entreu al web del diccionari, feu cerques i no tingueu por d’equivocar-vos perquè amb confiança 'picareu alt'!