Espero que no peti tot

Fa temps que pateixo sobre el futur d’Andorra i em crida molt l’atenció la resposta dels líders polítics, sovint més centrats en fer de llepaculs dels veïns i en parlar de grans projectes com si realment haguessin perdut el nord del què és important: plantejar-nos si realment l’estat andorrà és viable tal com el coneixem. I no és dient amén a tot el que exigeixen els veïns que podrem mantenir l’estat amb plena sobirania, ben el contrari. Jo deia fa uns deu anys que si no es prenien mesures els andorrans en un període no superior als trenta anys acabaríem demanant que un altre estat ens acceptés com a estat lliure associat per tal de poder seguir existint sota el paraigües d’un altre estat més gran. Les actituds i accions que a mi em posaven els pèls de punta continuen, amb la qual cosa la meva preocupació continua vigent.

Ara bé, l’actitud per a què tot això no passi ha de ser general, ha d’arribar a tots els racons de la societat, no només ha de canviar l’actitud del Govern. Sobirania no vol dir fer el què ens doni la real gana. Darrerament he seguit el serial sobre la possible venda d’una part de les accions de Crèdit Andorrà. Uns mitjans asseguren tenir la seguretat que gairebé un 40% del banc està en venda mentre que alguns mitjans de paper, amb el Diari d’Andorra al capdavant, asseguren que les notícies dels altres són falses i que el banc ja no està en venda. D’una banda, podem dir que els mitjans digitals sovint són font de 'fake news' però, de l’altra, és sospitós l’èmfasi en negar la notícia per part d’un diari on sovint s’hi veuen anuncis de l’esmentat banc.

Però enmig de les contradiccions o enfrontaments periodístics hi ha un fet, i el fet és que el regulador financer andorrà, l’INAF, ha estirat les orelles al banc pel fet que els accionistes majoritaris tenen crèdits que suporten la compra d’accions del mateix banc a Caixabank. Tot i que inicialment les accions es van comprar mitjançant un crèdit sindicat amb entitats financeres franceses, en no renovar els francesos el crèdit va ser el mateix Crèdit Andorrà que el va assumir. Clar, a priori, sembla bastant irregular que un banc doni un crèdit pignorant accions del mateix banc. Tot això segons es desprèn de les notícies publicades les darreres setmanes, no en conec els detalls de la normativa en aquest aspecte però, si més no, no sona bé. Un altre tema, de fet és la mare dels ous, és si les accions del banc es poden mesurar al valor d’adquisició i com es tornen els crèdits si el regulador no permet repartir dividends.

En fi, tornant al principi de l’article, el comerç sembla que està en una fase d’estancament, el turisme de neu funciona bé però és totalment estacional i el sector financer està totalment tocat. No cal que m’estengui més en aquest punt, un banc ha desaparegut fa poc, tot i que substituït per un altre que vés a saber quin futur tindrà. Un dels grans amb les orelles estirades i m’imagino que totalment vermelles de l’estirada que li han fotut. I els governants mirant a la lluna. En fí, que si no fem res petarà tot! Temps al temps!