Andorra la VellaAvui cal recordar que l’accés als principals serveis en llengua de signes és vital per al creixement i el desenvolupament de les persones sordes i decisiu per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
La preservació de les llengües de signes és part de la diversitat lingüística i cultural del món a la qual no podem renunciar com a societat. Cal recordar que la diversitat ens permet aprendre i assumir les nostres diferències, preparar-nos com a individus socials, conèixer altres formes de fer i ser i arribar a més perspectives, entre infinitat de coses que ens fan créixer com a éssers socials.
A més, s’ha de treballar per donar accés a aquestes perspectives en els llocs de lideratge i que hagin més persones amb diversitat funcional exitoses ocupant espais decisius en la societat. És necessari veure a les persones amb discapacitat com subjectes amb drets i que aporten valor i no com a objectes de protecció en situació de vulnerabilitat i desigualtat.
Obrir el camí i facilitar les coses per a que això succeeixi implica un esforç i una inversió molt gran però amb un retorn molt important en tots els àmbits. La mirada ha de canviar i s’ha d’entendre que preservar les diverses formes de coneixement i d’experiències humanes només pot aportar que beneficis per al conjunt de la societat i que per això, s’ha de treballar per un entorn integrador que inclogui a tothom en igualtat de condicions.
D’aquesta manera, un país que inverteixi en aquest sentit tindrà un gran impacte social, polític, econòmic i cultural. Social, perquè les persones amb diversitat funcional tindrien millor qualitat de vida i benestar amb més oportunitats reals per a escollir i portar una vida que considerin valuosa, fomentant la inclusivitat i augmentant la seva autoestima. Polític, ja que podrien ocupar llocs estratègics per desenvolupar polítiques socials incloent una perspectiva integradora i donant més valor a l’accessibilitat universal i convertint el país en una referència en inclusivitat i en línia amb els ODS. Econòmic, perquè passarien a participar dins de l’economia familiar i personal i a més la seva aportació en habilitats específiques en l’execució de certes tasques tindria un efecte directe en l’augment de la productivitat. Finalment, cultural si considerem les persones amb diversitat funcional com agents que aporten un coneixement únic com succeeix en el cas de les persones sordes que amb la llengua de signes afavoreixen la diversitat lingüística molt arrelada a la cultura on la mateixa llengua neix.
Aquest impacte en diversos àmbits el vam poder comprovar fa uns dies quan Andorra va acollir un col·lectiu de persones sordes per a testejar l’accés universal que ofereix el país a la seva cultura gràcies a plataformes com Andorra Parlapp. Persones que van poder fer un recorregut cultural sense necessitat de disposar d’intèrprets, de manera autònoma, explicaven com això els permetia sentir-se millor. Persones que alhora havien treballat per la pròpia plataforma aportant el seu coneixement expert en llengua de signes i participant per tant, en l’economia com a treballadors integrats. Persones que, en el seu col·lectiu, eren casos d’èxit, influencers, directors de cinema sord, monologuistes en llengua de signes, etc. que compartien en les seves xarxes socials el projecte inclusiu d’Andorra, demostrant així que les persones sordes també influeixen i poden ser referents. Finalment, persones que se sentien orgulloses d’ensenyar la llengua de signes i que demostraven la seva vinculació amb la cultura.
Amb aquesta petita acció vam poder comprovar els grans avantatges que implica apostar per l’accessibilitat universal i esperem que això serveixi per avançar en aquest camí a fi d’oferir a les persones amb diversitat funcional el suport necessari per a que tracin el seu itinerari de vida i dotar-les del lloc que es mereixen en la societat.
