Formatge i vi. 'Que no te la den con queso!'
Això vol dir que el formatge i el vi no són compatibles? Absolutament no!
M’explicaven durant la visita a un celler l’origen de la popular dita castellana, 'Que no te la den con queso'. Real o no, la història és curiosa. Diuen que fa molts anys, els antics productors de vi oferien un plat de formatge als seus clients i compradors quan no havien tingut una bona collita. La raó? De manera simple, el gust del formatge amaga certes imperfeccions que poden tenir els vins, i això era un aliat per fer passar un vi dolent per bo a l’hora de la venda. Una enganyifa, vaja, que és el significat que té avui l’expressió 'Que no te la den con queso'.
Això vol dir que el formatge i el vi no són compatibles? Absolutament no!
Combinar formatges i vins és una manera fantàstica i senzilla d’iniciar-se en el maridatge a casa i, a més, ens oferirà una de les coses que més valorem els que ens agrada el bon menjar, plaer gastronòmic. Aquí teniu alguns exemples per anar provant. Anem amb els clàssics!!
Comencem pel formatge fresc que és força neutre (insípid, dirà més d’un). No cal ser Josep Roca per intuir que hi haurem d’associar un vi jove i preferiblement blanc. Podeu triar el que més us agradi i aneu tastant.
Els de cabra, estil rul·lo, o el formatge feta presenten una acidesa molt particular. Si els voleu menjar amb un blanc, podeu obrir un Sauvignon Blanc o un dels vins amb més seguidors darrerament, el Verdejo. Si preferiu un negre, cap problema, un Pinot Noir farà el pes.
Amb els formatges tous, com el brie o el camembert, amb capa exterior i un interior cremós i làctic, podem provar vins blancs amb una mica més de personalitat com un Chardonnay amb una mica de fusta o un Sauvignon Blanc. Vins amb un punt de fruita que contraresta el gust més amarg de la part exterior d’aquests formatges.
Anem amb un clàssic. El formatge curat o de pasta dura. Aquí, els vins negres agafen més protagonisme, això sí, mirem d’evitar que siguin massa tànnics. Vins propers, com les Garnatxes del mediterrani o l’ull de llebre (Tempranillo), són bons companys de viatge en aquest cas. Si volem seguir amb blancs, ho podem fer buscant-ne aquells que tinguin més criança.
El formatge blau és força potent i el millor és contraposar-lo amb vins dolços, semidolços i generosos com ara un porto, un moscatell, un xerès o un Riesling. Sensacions espectaculars amb un rocafort, cabrales o gorgonzola.
Aquests són alguns dels maridatges clàssics que podeu provar, però si és important saber combinar, també ho és servir els formatges i els vins de manera correcta. El formatge el servirem millor a trossos grans, generosos i a temperatura ambient. S’han de treure de la nevera dues hores abans de menjar-los. Pel que fa als vins, sé que ho sabeu, però us recordo que els blancs se serveixen entre 10 i 12 graus i els negres entre 15 i 18 graus i que sempre és bo obrir-los una estona abans. En un altre article ja us parlaré d’això.
Algunes recomanacions (que es poden pagar) de propina
- Ull de llebre: Vivanco Crianza
- Pinot Noir: Bourgogne Laforêt Pinot Noir
- Garnatxa: Baltasar Gracián Viñas Viejas
- Riesling: Torres Waltraud
- Sauvignon Blanc: Petit Fumé de Michel Redde
- Chardonnay: ENATE Chardonnay 234
- Moscatell: Moscatel Ochoa