La Gaset i la Riera

El procediment és molt simple: envio una foto meva, arriba a una mena de coet que és a l’espai, allà l’hi posen el fons espacial i me la tornen a enviar. És un 'Space Selfie', segons l’anunci de la marca de telefonia mòbil que m’ha arribat. Es veu que si vull un 'selfie' a l’espai m’he d’afanyar, “el cupo es limitado, así que regístrate ahora”, em diuen. Hi ha dies que no hi enviaria la foto, hi pujaria jo a l’espai per tenir una mica de pau i tranquil·litat lluny de tanta cridòria i tanta pressa.

Judit Gaset torna a exposar escultures, ara a Art al Set, una antologia de la seva obra, des de la més antiga fins a l’actual, fang, ponts, arcs, estructures... tot un món propi, amb les seves lleis i els seus símbols, un dels més interessants del panorama andorrà.

És una excel·lent notícia que la creadora d’aquells tòtems –alguns els podem veure al carrer- torni a mostrar el seu univers, amb camins i fletxes noves.

Carme Riera també torna, no amb novetat sinó amb una reedició, per celebrar els 25 anys de 'Dins el darrer blau', una de les millors novel·les de la literatura catalana, amb 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré i 'Mirall trencat' de la Rodoreda per al meu gust, una de les grans en definitiva. La novel·la surt en català i en traducció castellana amb pròleg d’Antonio Muñoz Molina, autor, d’altra banda, de la també gran 'La noche de todos los tiempos', sobre el fracàs de la República.

Si fa 25 anys que 'Dins del darrer blau' va sortir i va guanyar els premis Crexell, el Josep Pla i el Premio Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura, (un any després d’haver-lo donat als contes en euskera d’'Obabakoak' de Bernardo Atxaga, autor d’'El hombre solo', una altra de les millors novel·les que recordo) vol dir que fa 23 anys que la vaig llegir. I això és molt de temps, però estalviem-nos atacs de nostàlgia. Significa que fa molt de temps que vaig gaudir d’una història dels jueus conversos mallorquins perseguits per la Inquisició al segle XVII i estigmatitzats per la societat mallorquina fins ben entrat el segle XX. Una història d’intolerància, de persecució religiosa i social, un altre episodi brillant per a l’Església catòlica que mantenia les llistes amb els cognoms dels “xuetes” a la catedral de Palma.

Ja m’he decidit, res de 'selfie' ni de viatge espacial. Em quedo a veure les escultures de la Gaset i a llegir les novel·les de la Riera.