Hauríem d’aprendre a viure amb els ulls més tancats

Andorra la VellaUs heu plantejat mai, encara que sigui només per uns instants, viure amb els ulls tancats? Fa uns dies, per qüestions de feina, vaig tenir l’oportunitat de conèixer una gran persona i intercanviar unes paraules amb ell. No vaig estar més d’una hora, però vaig aprendre molt, em va donar més lliçons del que em pensava. És cert que soc curiosa i moltes vegades m’han comentat que quan parlo amb la gent sembla que els estigui fent una entrevista en tota regla. Us he de dir que ho faig inconscientment. En el cas d’aquesta trobada, aquest neguit de saber més es va accentuar. Tenia ganes de saber com vivia sense veure-hi i la seva actitud em va deixar bocabadada: “No canvio per res ser cec”.

Li vaig demanar que si tingués l’oportunitat de curar-se i poder tornar a veure a canvi de pagar uns diners, si ho faria, i la resposta va ser rotunda. “No, no ho voldria, en tot cas si em diguessin que em fan servir de conillet d’índies i em paguen diners a canvi, m’ho pensaria”. Em va deixar impactada. El Toni ja està acostumat a viure sense veure-hi. Fa de tot, estudia a Barcelona, forma part d’un grup de música, queda amb els amics i no té la necessitat de veure (amb els ulls) què passa al seu voltant. Tot i així, manifesta que no és fàcil anar sol pel carrer perquè a vegades es troba amb alguns impediments. Posava d’exemple els excrements dels animals que es troben al mig de la vorera. “No entenc com hi ha gent tan incívica”.

El Toni no necessita veure-hi per entendre o per saber com és la persona amb qui està. De fet, em comentava que els que hi veiem no sabem escoltar tan bé com ell. “A vegades per veure-hi massa potser no escolteu i us passen coses importants per alt”. Vaig pensar que tenia raó, que potser hauríem d’aprendre a viure amb els ulls una mica més tancats, saber escoltar i gaudir més dels moments. De fet, les impressions a primera vista enganyen i segur que en ocasions haureu pensat que aquesta persona és així per com va vestida o per com va pentinada, i després quan l’heu conegut us ha sorprès. Sabeu què? A partir d’ara faré l’esforç d’aplicar els consells del Toni i intentaré viure amb els ulls més tancats.