Hi ha un antropòleg a la sala?

En algunes zones rurals del Nepal encara és vigent el “chhaupadi”, una pràctica hinduista que obliga la dona confinar-se en una racó, una cabana o la quadra dels animals, quan té la menstruació. L’hinduisme més dur considera impura la dona quan menstrua i també després del part quan, en algunes zones, la convida a abandonar la llar per no embrutar la resta de la família. Fa un segle, per aquí dalt, la religió catòlica també considerava la dona impuríssima en aquest moment postpart i la convidava a quedar-se fora de l’església mentre batejaven el seu nadó, l’obligava a un breu ritual de neteja i després ja l’acollien dins del temple.

L’islam, la versió més dura de l’islam, tapa la dona i la confina també a un lloc secundari, tal com explica i analitza Najat El Hachmi en el seu nou llibre que, aquest cop, no és una novel·la sinó un assaig: “Sempre han parlat per nosaltres” (Edicions 62). El Hachmi, novel·lista catalana nascuda al Marroc, denuncia com la religió islàmica ha envaït les institucions, la política i totes les esferes de la vida pública i ha sotmès la dona. El Hachmi analitza i critica els discursos d’algunes esquerres que, en nom del respecte a la cultura islàmica, admeten i normalitzen l’opressió de la dona –el vel per exemple- i l’admeten sense sorpresa en els països europeus teòricament laics i on la religió hauria de quedar sotmesa a la vida privada de les persones.

El catolicisme més dur continua obsessionat, com els anteriors, amb la puresa de la dona, amb les obligacions morals constants, controla i dogmatitza la sexualitat i el cos femení com en segles anteriors. Adora paradoxalment la maternitat sublim sense sexualitat prèvia, valora la puresa per damunt de tot, com l’hinduisme, l’islam i totes les religions.

Necessito un antropòleg que m’expliqui si existeix una religió en la qual la dona sigui lliure i responsable única de la seva sexualitat i la seva moralitat. Hi ha un antropòleg a la sala?