Horari d’estiu

L’estiu és una broma. De mal gust i hortera. Una estació que ha perpetrat lloances a la sangria i a la barbacoa, i que ha permès els èxits de Georgie Dann o de Maluma sense que hi hagués una insurrecció popular no mereix cap mena de consideració.

És un període d’indulgència, contemplació i indiferència davant les xancletes amb mitjons, les samarretes d’equips de futbol, els collarets amb motius ètnics, la gent ballant ‘cachito con cachito’, els escots amb purpurina, els tirants de silicona dels sostenidors, les imitadores d’Anna Obregón fent-se fotos a la platja i les combinacions que acostumen a acabar com el rosari de l’Aurora: el vi amb gasosa, les ratlles amb quadres, o les passions (noia d’Andorra amb noi de Saragossa i colla de la urbanització) que deixen en bolquers les intrigues contra Jude Law a ‘The New Pope’, la telesèrie de Sorrentino.

En dos mesos hem vist com se n’anava en orris el projecte de The Cloud a Andorra la Vella, que Espanya el número de porcs superava el de persones, a Rajoy fent de registrador de la propietat, a una turista anglesa queixant-se que a Benidorm hi havia espanyols, a l’Atlètic de Madrid guanyant-li una final al Real, i als elaboradors de metamfetamines de ‘Breaking Bad’ sortir al carrer a poblacions de Girona amb els seus vestits blancs per treure llaços grocs tot coincidint amb l’aparició als quioscos d’‘El Jabato, el gran héroe íbero’. És de les poques coses que no van pronosticat els Simpson tot i que caçar coses grogues ja ho va posar de moda Pokemon Go.

I, a sobre, ara se’ls hi acut als de la Comissió Europea mantenir l’horari d’estiu tot l’any. Ja no respecten res. Ara que havia après a canviar l’hora del cotxe i del forn, que m’havia acostumat a allò de l’hora menys a Canàries, hauré de dir que a les tres continuaran sent les tres. Encara que a Andorra pot passar qualsevol cosa. Quan ja havien transcorregut més de vint anys de l’entrada en vigor del nou horari, el rellotge d’un campanar encara anava amb l’hora antiga.