In-inte-intel·ligència

Avui fa just 300 anys que Catalunya va perdre les seves llibertats i constitucions per la força de les armes. La caiguda de Barcelona després d'anys de resistència del país, així ho certificava. Avui no és un dia, ni una diada qualsevol. No només per allò que commemorem, 300 anys justos de la desfeta, sinó sobretot per tot el que tenim per endavant.

Som a les portes d'una consulta d'autodeterminació per decidir entre tots els catalans com volem el futur del nostre país. El moment és transcendent i ho és tant per la fita històrica que suposa, com per la cruïlla que tenim a tocar.

D'aquí a poques setmanes els catalans i catalanes serem cridats a les urnes per decidir el nostre futur; que vol dir el futur del nostre benestar, de la nostra sanitat, del nostre territori, de la nostra llengua, dels nostres fills... Una decisió fonamental que ha de ser presa com es prenen les decisions al segle XXI: votant.

Això, que sembla tan normal en altres latituds com al Canadà o al Regne Unit, amb els casos del Quebec i Escòcia, es complica quan parlem d'Espanya. Una mentalitat tancada, poruga i antidemocràtica es posa per davant d'una reclamació democràtica, cívica i pacífica. El camí fins aquí no ha estat senzill: improperis, guerra bruta, dubtes, malentesos, especulacions, equivocacions allà i també aquí, incerteses...

El que sabem segur és que els catalans, independentistes o no, volem votar; que el President Mas s'ha jugat tot el seu capital polític per fer-ho possible al costat del Govern, els partits i el Parlament de Catalunya; i que el paper de la gent, el suport popular, és clau per fer-ho possible. Doncs si això és així, tots els que estem d'acord que al segle XXI els problemes es resolen votant, encara que pensem solucions diferents, sortim aquesta diada al carrer i sumem-nos al clam de la gran V. Una V de voluntat, de votar i de victòria. I que cadascú expressi allò que vulgui sota el clam d'in-inte-intel·ligència.