Intercanvi de coneixements

1. Un simposi. Les convencions, jornades, trobades... digueu-li com vulgueu, tenen com a objectiu que un seguit de persones intercanviïn els seus coneixements sobre un tema determinat, i l'intercanvi serveixi per enriquir-se mútuament. Però també hi ha el vessant més humà, el de la coneixença de les persones i l'eixamplament d'horitzons. Des dels que no coneixies però que et deixen un bon gust de boca quan estableixes un lligam, fins els experts que són un referent en el seu camp, que has llegit, has escoltat, o fins i tot els has vist en alguna plataforma, però que res iguala el contacte personal.

Un simposi, doncs, és tot això: transmissió de coneixement i intercanvi personal. I n'hem tingut un exemple aquest cap de setmana a Andorra la Vella on les festes del foc, amb les falles com a estendard andorrà, han estat motiu de debat, conferències, comunicacions i, també, espectacle musical. Gent provinent de l'antropologia, de la filosofia, de grups de recerca i d'instituts d'estudis, de les universitats... però també del món de l'associacionisme i la societat civil, és a dir, els que fan la festa. Un conglomerat divers que va servir perquè cadascú des de la seva experiència expliqués el seu punt de vista sobre la relació entre la persona i el foc i com aquesta relació és transformada en festa per a gaudi de tothom, però també amb tots els seus inconvenients.

I 2. Un adeu. A Josep Maria Beal, estimat per la majoria, no només del seu entorn més immediat, o de les entitats en les quals s'hi havia implicat, sinó també per aquells que el van tenir políticament com a rival. Pensava en la parròquia i en el país que els posava sempre per davant de qualsevol confrontació que esdevingués estèril. Discret i respectuós, dues de les característiques que l'acompanyaven en la seva praxi i responsabilitat política. L'intercanvi de pensament amb ell sempre resultava enriquidor. L'excònsol, l'exsíndic, la persona... una d'aquelles morts que ens deixa una mica més orfes.