Lectures

Llegeixo molt. Totes les nits. Les llargues, les d'insomni, les d'ulls com a plats, les amenaçades per l'alarma del mòbil o les que arriben després d'un 'afterwork' intens i regat amb Estrella Galícia. Llegeixo sempre novel·la. L'assaig, la filosofia i els diaris són per la llum del dia. A la ficció, en canvi, li cal una làmpada, la justa per il·luminar la vida dels altres. Tinc els llibres desordenats i en un precari equilibri a la taula de nit com si fos una biblioteca amb síndrome de Diògenes i orfe de Marie Kondo.

Els tinc a mà com el que té l'Orfidal o el vas d'aigua perquè llegeixo per necessitat, perquè llegir és l'única manera de fer possible la transició de la meva vida al son. Hi ha les històries que hagués volgut viure i les que hauria volgut escriure, encara que no tingui valentia per una cosa ni talent per a l'altra.

Devoro els llibres amb la mateixa passió amb la que em menjo un formatge d'Almassora tot i que llegir té menys calories; només se't pot engreixar el cervell. M'empasso el volum més gruixut com si fos un bon plat de seitons amb vinagre acompanyats per un vermut de Falset. Per què qui voldria un futur podent beure vermut? Com el que complementa el títol de 'Carrer Parlament' el llibre de Pol Rodellar. Serà una lectura d'estiu. Perquè porto llibres en viatges quan sé que no sortiran de la maleta; fins i tot hi ha pares que s'atreveixen a aparèixer a la platja amb un fill a la mà i un llibre a l'altra.

N'hi ha que arriben a agafar la forma de l'avantbraç: es moldejen sota de l'aixella i, si et despistes, acabes dutxant-te amb ells perquè ni sents que estan allà. M'ha passat fa poc amb un assaig que se m'ha embussat com una aigüera en un pis d'estudiants. Perquè a més de diverses destinacions filosòfiques el protagonista ha conegut la Costa Brava, Barcelona, Montpeller, trens, avions, el Mercadona de la Seu d'Urgell, la perruqueria del barri i tota la línia del Bus Exprés.

Normalment arribava fins a la rotonda de la Comella però l'altre dia, decidit a donar un impuls definitiu al llibre, vaig comprovar que les lectures et transporten a altres llocs. Capficat en el final, a mi em va portar dues parades més enllà, fins a la de la Batllia.