Lèxic de novembre

Tradicionalment, s’enceta el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre ha estat una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. De fet, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, ja que prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui.

Ara bé, des de fa una colla d’anys ha arribat una nova manera de celebrar el dia dels difunts, el ‘Halloween’. La forta influència de la cultura nord-americana ha fet que en relativament poc temps les nostres tradicions hagin quedat eclipsades per carbasseslluminoses. Tot i així, val a dir que l’origen no és dels EUA, sinó que és herència dels irlandesos que durant el segle XIX van emigrar a Amèrica. Halloween aglutina l’expressió ‘All Hallows Eve’, és a dir, ‘vigília de Tots Sants’. ‘Hallow’ en anglès antic significava ‘sant’ o ‘sagrat’. De fet, en essència la nostra Castanyada i el seu Halloween volen commemorar el mateix, però tot i així, tenim la sensació que integrar costums forans a les nostres tradicions és una manera de perdre part de la nostra idiosincràsia. I és que amb la globalització les nostres peculiaritats es van volatilitzant, però el més trist és que tot és en nom del consumisme. Els més petits ja han integrat que la Castanyada és de color carabassa, amb decoració de teranyines i jocs de ‘trick’ o ‘treat’ (broma o regal). A partir d’ara la Castanya serà això, perquè tots sabem que el que aprens de petit, ho incorpores amb normalitat, encara que no sigui nostrat.

I continuant amb les efemèrides de novembre, va arribar el dia 11, a partir d’ara, el ‘Single Day’. Així ho van decidir uns universitaris xinesos de Nanjing, atès que és el dia de l’any amb més uns, ara l’11/11 és la diada dels solters. I com van decidir celebrar-ho? Doncs anant a comprar! A més, la tria de la data va ser un encert per a les empreses, ja que era una època de l’any força fluixa comercialment parlant. Potser de moment encara no sona amb prou força el Single Day a casa nostra, però tot arribarà. Si troben que és un bon filó, serà una data assenyalada als aparadors dels nostres comerços. I si no sou solters... també us deixaran comprar!

Els que sí que ja estan ben consolidats són el ‘Black Friday’ i el ‘Cyber Monday’, ara ja ens hem avesat a aquests descomptes prenadalencs i que no ens els treguin. Fixeu-vos, però, que ningú no s’ha atrevit a traduir ‘Black Friday’ per ‘Divendres Negre’, segurament per qüestions de màrqueting. Malgrat que el nom ho sembli, no és l’anunci d’un mal presagi, sinó una tàctica publicitària nascuda als EUA l’endemà del dia d’Acció de Gràcies, per convertir els números vermells en negres. A casa nostra, el nom de divendres és simbòlic perquè el Black Friday s’estén tot el cap de setmana i el trobaràs a tots els comerços. Però per als que no han trobat el moment d’anar a passejar per The Sopping Mile (dit així és més ‘cool’) sota els focus enlluernadors, encara queda el ‘Cyber Monday’, en aquest cas la promoció només es fa a la xarxa. I no us amoïneu pel canvi climàtic perquè no us donaran bosses de plàstic, o bé us les faran pagar o bé us en donaran de paper i d’aquesta manera tots tindrem la consciència més tanquil·la!