La llengua de les ones

L'arribada de la TDT ens va portar coses meravelloses com més qualitat d'imatge i alta definició, més cadenes i els interessants canals temàtics. I gratis! Però per la nostra llengua diguem que no és cap bon negoci. El nombre de canals en català no ha pas crescut proporcionalment a l'augment de l'oferta de la TDT i el nostre idioma ha passat a ser gairebé residual a la petita pantalla. I una eina tan interessant com la reciprocitat d'emissions dels canals de cada territori del domini lingüístic ja veiem com la tenim: Andorra Televisió no es pot veure fora del país com fins no fa gaire, i la desaparició de Radiotelevisió Valenciana va suposar tota una frustració. Les coses només han canviat entre TV3 i IB3, tot i que cap dels dos canals travessa el mar amb plenitud sinó amb limitacions pel que fa a l'emissió d'alguns programes.

Aquesta manca d'oferta de televisió gratuïta en català ve marcada fortament pel fet que és el govern espanyol qui designa els operadors que podran ocupar l'espai radioelèctric espanyol i en quines condicions. I això de retruc afecta també Andorra, òbviament. En canvi, amb la ràdio això és diferent. Qui mana és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i la legislació catalana, que estipula uns mínims de presència de la llengua catalana a la graella. Gràcies a això tenim un panorama radiofònic amb un percentatge molt important d'emissores amb la programació en català. Segons el darrer estudi general de mitjans focalitzat en Catalunya, un milió i mig de persones consumeixen ràdio en català cada dia. És una xifra rècord.

Podríem dir, doncs, que el català està prou normalitzat en el món de la ràdio, per bé que la qualitat lingüística és un factor que potser millor que no analitzem amb lupa. I aquest grau de normalització ha permès que la ràdio hagi estat, durant molts anys, una gran plataforma de llançament i de difusió per a molts grups de música en català, no només de Catalunya. I també aquest predomini de la ràdio en la nostra llengua ha afavorit el creixement de tota una indústria al voltant. Una indústria catalanoparlant; amb talent catalanoparlant.

És evident que el sistema d'adjudicació de freqüències té un efecte molt directe sobre la vivacitat del català als mitjans de comunicació. Per què no s'ha aplicat el mateix sistema en la ràdio i en la televisió? Potser perquè en televisió hi ha més diners en joc i interessa controlar on van? Potser perquè la televisió és una eina molt més influent? Diuen allò de pensa malament i encertaràs, però si l'objectiu del Govern d'Espanya hagués estat la normalització lingüística al panorama mediàtic en general, voleu dir que tot plegat es faria com es fa ara?