Manual Digest, memòria i futur

Aquesta setmana s’ha fet la presentació de la nova edició del Manual Digest. Una nova edició que arriba en un moment molt indicat, a les portes de la celebració del 600 aniversari del Consell de la Terra, el precursor del Consell General, fet que ens situa com un dels països amb el parlament més antic del món. Aprofito per felicitar a tots els qui han fet possible que aquesta ingent tasca hagi pogut veure la llum.

‘El Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell és, possiblement, una de les obres més citades per juristes, polítics i historiadors del nostre país’, citava el Síndic Vicenç Mateu en la seva presentació al vestíbul del Consell General. El Manual Digest ha esdevingut un “clàssic”, el nostre clàssic, amb tot el que comporta tenir aquesta consideració. I, com tots els clàssics, val la pena tenir-los sempre presents.

És important que coneguem la nostra història, perquè només entenent què ens ha fet arribar on som ara, podem encarar amb garanties el nostre camí cap al futur com a país. I no és només cap a on volem arribar, sinó el com hi arribem. Perquè a un mateix lloc hi podem arribar trencant el camí fet fins ara i perdent tot allò que ens defineix o hi podem arribar des del respecte a la nostra història i manera de ser i fer, i posant en valor tot allò que ens caracteritza.

Com bé ens explicava el Joan Massa durant la presentació, aquest llibre va ser una demanda del Consell General a l’escriptor en un moment de força convulsió, tant a Andorra com al seu entorn, quan les conseqüències de la guerra de successió encara eren presents i, depenent dels passos que fes Andorra, es posava en risc la seva continuïtat. Perquè els “patricis” del moment tenien clar que només tenint consciència d’on venim i d’allò que ens ha fet ser com som, es podrien prendre les decisions correctes de cara al futur.

Avui, Andorra pot estar en una situació semblant. Un moment en el qual s’han de prendre decisions molt importants, com quin model de relació volem amb el nostre entorn o altres temes que qüestionen profundament les arrels de les nostres institucions. Potser és important, com va ser llavors, que fem una revisió en profunditat de qui som i d’on venim per tal de tenir clar cap a on volem anar i, sobretot, com hi volem anar. Memòria i futur.