Les mares d’El Hachmi i Almodóvar

Mare 1: Fatima, protagonista de 'Mare de llet i mel', de Najat El Hachmi, una novel·la irregular, però que pot proporcionar algunes tardes de glòria i que permet posar-se a la pell d'una persona que creua una frontera, un país sencer, sense entendre ni una paraula de l'idioma que allà s'hi parla, sense tenir gaire noció d'on va ni qui l’espera, que arriba i ha de dormir sota un pont i, finalment, aconsegueix un allotjament inhumà, fred i fastigós i una feina horrible i gairebé d'esclava.

El Hachmi, que fa poc va presentar aquesta novel·la a la biblioteca d'Escaldes, retrata unes quantes generacions de dones, les del Marroc, que no disposen de la seva vida com volen, que depenen i són propietat d'un pare o d'un marit, segons l'època de la seva vida. I, a més, sempre han d'estar pendents pendents del seu honor i del bon nom de la família sencera.

El Hachmi aconsegueix que el lector senti com si estigués a punt de creuar la frontera, viatjant amb l'autobús amb un nus a l'estómac que li impedeix menjar durant tota la travessa i amb la preocupació constant pel benestar de la seva filla petita, l'única alegria que té en aquest món.

L'escriptora de Vic afirma en diverses ocasions que Fatima es va fer de suro, igual que aquella protagonista de La plaça del diamant, que deia: "Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg".

Mare 2: una de les protagonistes de 'Dolor y gloria', última pel·lícula de Pedro Almodóvar, un autohomenatge que es fa el director manxec transformat en l'atractiu Antonio Banderas, també irregular, però amb grans moments i un acte d'amor cap a la dona que el va parir, el va cuidar i el va estimar com ningú més ho va fer. I que, de jove, canta més dolçament que ningú. Una dona, interpretada per Penélope Cruz i per Julieta Serrano, que un bon dia, i pel mateix motiu que Fatima, el retret d'una sogra que no la vol mantenir, ha d'agafar la maleta, el tren i el nen i emigrar. Una mare que tampoc té esma per menjar mentre li'n dona al fill, i dorm una nit en una estació de tren, al terra.

Dures mares abnegades, sense suport del seu home, que treballen fins a l’embrutiment i viuen només pendents dels seus fills enmig de la pobresa i aconsegueixen fer-los tirar endavant en aquesta vida. Mares d’altres temps? Mares d'aquí o d’allà?