Massa tard

Després de promeses incomplertes, esperances que es diluïen i diverses vicissituds, quan es compleix el desè aniversari del tall de les emissions de TV3 al País Valencià, les Corts fan el primer pas legal per recuperar aquest servei. Bé, de fet, no només això. Amb els vots de PSPV, Compromís i Unides Podem fa un parell de mesos es va aprovar una proposició no de llei que demana impulsar la reciprocitat de les emissions entre els canals de televisió públics del País Valencià (À Punt), Catalunya (TV3) i les Illes Balears (IB3). Ras i curt, això ha de fer possible que els valencians puguin tornar a veure TV3 i també sumin la televisió balear a l’oferta de TDT. Alhora, hauria de permetre que Catalunya i les Illes puguin rebre el senyal d’À Punt. Així es completaria amb aquest tercer territori una reciprocitat que ja fa anys que existeix entre TV3 i IB3.

El fet que, per exemple, a Catalunya, entre els canals de TDT hi tinguem IB3 i À Punt hauria de fer que la població es familiaritzés amb els parlars propis de tots els racons del País Valencià i de l’arxipèlag balear. Hauria de reduir els problemes d’intel·ligibilitat que han crescut els darrers anys entre parlants de la mateixa llengua. Hauria de fer que tots aquests territoris s’integressin més i millor en l’imaginari col·lectiu de tots ells. Hauria d’acabar amb molts estereotips i prejudicis (sovint polítics o identitaris) que les ciutadans d’alguns territoris (especialment Catalunya) tenen sobre els altres: que si els hi parles en català et respondran malament, que no en volen saber res dels catalans, que ningú parla valencià, etc...

Però tota l’estona dic “hauria” perquè molt em temo que avui això ja no és tan possible. Sí que és veritat que, fins que no van començar a haver-hi aquestes trifulgues polítiques, al País Valencià, a la meitat sud de Catalunya (mai he entès perquè al nord en vam quedar al marge) i a l’arxipèlag balear es vivia amb naturalitat l’anar i venir entre les programacions de Canal 9 i TV3: que si ara els westerns de la valenciana, que si ara les sèries de TV3, que si el Babalà Club, que si el Súper 3... Això era ben normal però fa anys que ha passat a la història, llevat que a les illes mai han deixat de rebre el senyal català, tot i que des de fa uns anys reben TV3cat, un succedani de TV3, que només recull allò que és de producció pròpia de la casa.

D’aquella època gloriosa de la reciprocitat, però, cal tenir molt presents dos petits grans detalls. Llavors pràcticament ningú consumia continguts audiovisuals que no arribessin per les ones hertzianes (amb perdó dels videoclubs) i, per acabar-ho d’adobar, tan sols hi havia set o vuit canals de televisió. És per això que era molt fàcil que les televisions en català poguessin fidelitzar l’audiència. Com a mostra del que passa avui, dins del maremàgnum de cadenes disponibles a la TDT (molt majoritàriament en castellà), aquells que viviu a Catalunya, a quin número teniu memoritzat IB3? De fet, hi ha molts catalans que no són conscients dels productes de qualitat que s’hi programen o ni tan sols saben que la reben.

Una part de la culpa d’això també la té la diversificació del consum de continguts audiovisuals: plataformes de pagament de continguts en línia, Youtube i les plataformes de pagament vinculades a algunes companyies de telecomunicacions, que ofereixen un ventall propi de canals de televisió, que sovint també incorporen IB3. I també À Punt. Per tant, de tots aquells habitants dels països catalans que en tinguin una de contractada, en mig de l’àmplia oferta de canals que presenten, a qui se li acut navegar tan sols entre TV3, À Punt i IB3?

En definitiva, la gran quantitat de canals disponibles i el consum multiplataforma de continguts audiovisuals fan que avui en dia les televisions autonòmiques i en català tinguin molt més difícil que als anys vuitanta i noranta no només sumar audiència sinó també fidelitzar-la. Això no vol dir que la reciprocitat d’emissions sigui innecessària: ho és, i molt, per trencar aquestes fronteres mentals entre territoris, que com més anys passen, menys permeables es tornen. Però el que és evident és que caldrà buscar altres estratègies que ajudin a reconstruir aquell vincle que van crear per aquelles dècades TV3 i Canal 9 entre territoris; és evident que aquesta reciprocitat aprovada per les Corts valencianes, si realment es consuma, ho haurà fet massa tard. I probablement no és casual que hagi tardat tant a arribar.