Mel i Martí

Escollir el nom d'un nou nat no és fàcil. Quants pares fan llistes i llistes de possibles noms abans no es posen d'acord amb la tria final? Ara, els més posats són Marc i Júlia, seguits de Pol i Martina, però com passa amb tot, segueixen unes modes i si els nostres padrins tenien noms compostos, ara s'estila que siguin ben curts. A més, que 'Leo' sigui el desè nom més posat no és fortuït, la influència de Messi hi té molt a veure.

Ara bé, si crèieu que teníeu llibertat almenys a l'hora d'escollir el nom del vostre fill, doncs aneu ben errats. En el moment de fer la inscripció al Registre Civil, el jutge pot decidir que la proposta de nom no és apropiada si no compleix el reglament. I això és precisament el que ha passat a Catalunya als pares de la Mel, un nadó d'un any i mig que, ara per ara, oficialment es diu Adela. Malgrat que a Catalunya hi ha registrades 125 dones amb el nom de Mel, el jutge de Cerdanyola considera que aquest nom incompleix la llei perquè, segons ell, és un nom masculí d'origen hebreu. En canvi, el cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Antoni Rabella, que gestiona el departament que resol els temes relacionats amb els noms propis de la llengua catalana, assegura que 'Mel' és un nom comú i adequat per a una nena. Ras i curt, si et topes amb un jutge murri, pot decidir com no s'ha de dir el teu fill.

Un altre cas és el del Martí que ara té 22 anys. Aquest noiet nord-català està inscrit amb el nom de 'Marti' perquè l'accent a la i no forma part de l'alfabet francòfon. La pugna ha durat anys, als seus pares els han denegat diverses instàncies de la judicatura francesa i finalment van presentar un recurs al Tribunal Europeu d'Estrasburg. Després de 10 anys de lluites, la sentència no els va ser favorable, malgrat que s'admetia que tenien part de raó, es va considerar que tampoc n'hi havia per tant. És a dir, el greuge no era prou per dictar una sentència que obligués a escriure correctament el nom de Martí. Total, per un accent a la i... En canvi, el germà mitjà del Martí es diu Joan i tot i ser un nom català, no va tenir problemes de registre perquè en aquest cas la grafia sí que s'adiu a l'ortografia francesa.

Per altra banda, els pares del Fañch sí que van aconseguir guanyar la batalla. Fañch és el diminutiu bretó de François i quan va néixer, els seus pares, com els de la Mel i el Martí, van trobar el primer obstacle a l'hora d'inscriure'l en el Registre civil francès. Poc s'imaginaven que el fet de voler posar un nom bretó al seu fill es convertiria en un litigi que duraria més d'un any. El tribunal de Quimper va fallar en contra de la decisió del pares, al·legant que fer servir la 'ñ' suposava 'trencar la voluntat de l'Estat de dret de mantenir la unitat del país i la igualtat sense distinció d'origen'. Però finalment, després de presentar un recurs i amb la implicació de gran part de la societat bretona, un tribunal d'apel·lacions els ha donat suport atès que la sentència conclou que la vírgula apareix al diccionari de l'Académie française. És, per tant, un primer pas, tot i que seria més esperançador que la sentència es referís a la llibertat d'elecció o al reconeixement de la diversitat lingüística.

Ara bé, què podem esperar d'un país que ni tan sols ha signat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries?