Una mica d'escatologia en temps de confinament

Els dies previs al confinament vam viure la febre del paper higiènic. Les poselles del supermercat es van buidar de cop. També vam farcir el rebost d’arròs, pasta, cigrons i conserves. Amb aquestes coses es nota que Hollywood ens ha fet molt mal, vam actuar igual que en una pel·lícula de zombis. Els ‘survivalistes’ segurament ens miraven amb un somriure sorneguer als llavis perquè ells prediquen i tenen molt clar que el paper de vàter és el més preuat en situacions de col·lapse. Riu-te’n de les nostres provisions de pa sucat amb oli, ells tenen búnquers i magatzems plens de reserves.

No sé si us hi heu fixat mai en el detall que nosaltres anem al ‘vàter’ però que els anglesos van al ‘toilet’. És a dir, nosaltres hem manllevat el terme de l’anglès, l’hem adaptat fonèticament a la nostra llengua i l’hem introduït al diccionari; mentre que els anglesos fan servir un terme que prové del francès ‘toilette’. Paraules viatgeres, d’ací i d’allà, van i venen. De fet, en anglès antic sembla que usaven ‘closed’; amb l’arribada de l’aigua corrent es va encunyar la designació ‘water closed’, el que en català vindria a ser un ‘recambró amb aigua’, que per raons d’economia lingüística va derivar a les conegudes sigles ‘WC’. Però com que no totes les cultures són tan escatològiques com la nostra, per evitar de dir les coses pel seu nom, en anglès es va popularitzar un eufemisme, una manera de dir-ho sense dir-ho directament i així va ser com es va manllevar el terme del francès.

Nosaltres, a més de dir que anem al ‘vàter’, que és la manera potser més explícita, també en diem ‘lavabo’ per ser més fins. Si a l’interior hi ha banyera, en diem ‘cambra de bany’ o simplement ‘bany’. Però també tenim expressions força divertides per deixar clar el perquè ens absentem durant una estona. Una de les més popular és dir que ‘anem a veure el senyor Roca’, atès que la majoria de tasses de vàter solen ser d’aquesta marca. Una altra de divertida és la de ‘Can Felip’ en al·lusió a Felip V d’Espanya. Sembla que podria ser una resposta a la pràctica dels botiflers d’escriure el número 100 a les latrines per referir-se al Consell de Cent. Avui en diem ‘baralla de galls’ però les pugnes dialèctiques fa anys que existeixen.

En una enquesta d’aquestes d’alta fiabilitat que et permet fer l’Instagram Stories n’he trobat d’interessants com ‘anar a enviar una carta/un fax (o un petrifax, en funció de la generació)’, ‘anar a l’excusat’, ‘anar a canviar l’aigua de les olives’ o ‘anar en es lloc comú’.

També en tenim en sentit figurat però ben explícites perquè no és que ens agradi ser escatològics, és que ens encanta! Per això quan tenim por ens ‘caguem de por o a les calces’ (em pregunto per què el diccionari no recull també ‘als calçotets’). Quan ens equivoquem diem que la ‘caguem’ i llavors ens ‘caguem en l’ou o en l’olla’. Referent a les miccions també n’hi ha un bon grapat. Els més pretensiosos ‘pixen alt’ i els més apijats ‘pixen colònia’. Ens ‘pixem de riure’ quan algú en diu alguna de bona però quan diem disbarats ‘pixem fora de test’. I una darrera curiositat, us n’heu adonat de com s’escriu el popular estudi d’animació Pixar? Tenim molt interioritzada la pronúncia ‘Picsar’ però no per això deixa de ser còmic veure el rètol gegant d’entrada als estudis a Emeryville (Califòrnia) perquè sembla una mena de reclam urinari.

I vosaltres, teniu alguna expressió divertida per dir que ‘aneu a canviar l’aigua al canari’? Si és així, agrairem que ens deixeu un comentari.