Millor és qui ho intenta

Aquests dies estem tenint la sort de poder gaudir d’uns dels esdeveniments emocionalment més intensos que hi pot haver: els Special Olympics la Seu d’Urgell i Andorra La Vella 2018. Una cita que, a part d’unir encara més els lligams entre aquestes dues ciutats “germanes”, serveix per a moltes coses.

Serveix, primer de tot, a ells: per als esportistes. Perquè puguin participar i gaudir d’un esdeveniment esportiu amb el reconeixement que es mereixen. Però a més, anant a l’essència d’allò que hauria de ser l’esport i la competició, lluny del que, malauradament, s’ha convertit arreu on, bàsicament, el que importa és el rendiment econòmic que s’hi pot obtenir.

Serveix també per donar la visibilitat de tots aquells que afronten el dia a dia d’aquest col·lectiu: família, voluntaris, institucions, professionals de tots els àmbits, etc... que treballen amb l’objectiu de la seva integració plena en una societat que no els ho posa -que no els ho posem- gens fàcil.

Serveix per posar de relleu valors com la inclusió, la igualtat, l’esforç, la constància, la tolerància, l’amor, la felicitat, la solidaritat, el companyonia i la lleialtat. Valors que els membres d’aquest col·lectiu mostren i comparteixen sense cap tipus d’artifici. És la seva manera d’afrontar la vida la que ens obliga a mirar-nos al mirall i posar de relleu que en molts casos hem donat l’esquena a aquests valors.

“Vull guanyar però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l'intent”, diu el jurament que fan els esportistes el dia de la inauguració. Potser que ens ho apliquem tots en el nostre dia a dia, ja que aquests Special Olympics serveixen, sobretot, per ensenyar-nos que una societat millor és possible.

Gracies per fer-nos veure i sentir que podem ser millors.