Les millors braves d’Andorra

Si parlem de patates braves, el primer que cal dir és que Andorra no és un territori especialment brillant pel que fa a establiments que ofereixin bones braves. Un llàstima. De fet, sempre he pensat que a casa nostra falten més establiments on anar un dissabte o diumenge a fer un aperitiu com cal.

Tornem a les braves. Evidentment, sí que tenim a prop locals on serveixen aquest tipus de patates, però a la majoria de llocs no deixen de ser congelades i amb salsa rosa. Malament, perquè la patata brava és molt més que això. Ha de ser una simbiosi perfecta entre dos elements: la patata i la salsa.

Comencem per la patata. Si només les fregim no assolirem l’efecte desitjat. Que la patata estigui feta per dins però tingui un punt cruixent de fregit per fora. Cal, abans de fregir, cuinar-les, bullint-les, confitant-les a foc lent o amb el forn. Pel que fa a la mida, això al gust. A mi m’agraden a daus de mida irregular.

I la salsa? Aquí la creativitat al poder, però si us plau, intentem anar una mica més enllà de la sala rosa o l’all i oli.

Ja veieu que fer unes bones patates braves no és tan fàcil com sembla. Dit això, anem a destacar algunes de les que he tastat per Andorra.

El Cachirulo (Escaldes-Engordany): Bones braves. Naturals, ben cuites i amb una salsa sense pretensions ni gaire original però bona.

Prat Gran (La Massana): Les braves no són excepcionals. Són correctes, amb una inspiració en les mítiques del bar Tomàs de Barcelona. El que destaca és que te les pots menjar a la terrassa, i combinar bones patates braves amb terrasseta no és evident a casa nostra.

L’Enoteca (Escaldes-Engordany): Fan braves d’aquestes modernes. Cubs perfectes de patata. Diria que una mica confitada i amb un clotet al mig amb la ració de salsa exacta per cada patata. Evidentment són més cares que les de bar. És un altra cosa.

Lorenzo’s (Andorra la Vella): Havia fet algun menú de migdia en aquest restaurant i la veritat es que cuinen força bé. Fa poc vaig anar-hi a sopar (només obren per grups). Menú de tapes. Tot molt bo, però quan van arribar les patates va ser sensacional. Salsa amb un punt desconegut i unes patates ben tallades i en el seu punt just de cocció i fregit. El que no tinc clar és que les facin sempre, o només en els menús tancats. En tot cas, per mi, les millors!

Doncs això és tot. Segur que a aquestes alçades de l’article molts esteu en desacord, arribant fins i tot a la indignació perquè no he posat algun local on donen unes braves fantàstiques. Segur que teniu raó. Per això el millor que podeu fer és recomanar-me llocs que he de provar. Comenteu en aquest mateix blog, o al Facebook. On vulgueu. Prometo ampliar horitzons i fer aviat un rànquing com cal, i no com aquest de pa sucat amb oli.