Els misteriosos electors de Sant Julià de Lòria

Les eleccions sempre tenen un component d'intriga i de suspens però aquestes en tenen una mica més. Canvis constants de convocatòries, de llocs i d'hores i cites en indrets d'allò més misteriosos. Quan em van citar en el quilòmetre tres d'una carretera secundària vaig estar a punt de dir si havia d'agafar una bossa d'esports amb bitllets petits i els vaig dir si allà em trucarien al mòbil per pagar un rescat. El fascinant món de la campanya permet descobrir coses sorprenents com l'estrany cas dels setze electors d'un pis de Sant Julià de Lòria.

Si Simenon o Agatha Christie era visquessin titularien el seu llibre com 'Els setze del 5è 2a' encara que algú li recordi els relats d'Enid Blyton i els cinc. A un costat de la bústia s'acumulen tretze sobres amb les professions de fe que ningú ha recollit de suposats inquilins del 5è 2a. N'hi ha tres, els noms del qual figuren a la bústia que ja els deuen tenir. Si mai sortissin els setze no seria una bústia sinó una etiqueta del Zara.

Soc especialment dolent per als càlculs però setze persones en un pis de 80 metres quadrats em sembla més un alberg juvenil que no pas un habitatge. El tema ha passat desapercebut en un poble interessat a hores d'ara en els 30 quilos que ha perdut la propietària d'un bar o en la condemna a un funcionari pel batibull dels euros andorrans.

Iniciaré una investigació per bé que el resultat pot ser còmic. De fet el que és bo d'una campanya electoral a la primavera és que si t'enganxen plorant de riure quan llegeixes la premsa pots dir que és culpa de l'al·lèrgia.