#momentbenazet

Tinc un grup de Whatsapp amb unes companyes de feina que són serioses i rigoroses. Tant, que si fóssim angleses ens avisaríem per fer el #teatime, però com que som andorranes, ens enviem un missatge per comentar juntes el #momentbenazet. I sí, abans a les 12 i ara a la una, mirem cada dia la roda de premsa que ens ofereix per Skype el ministre de Salut. Encara que ens enganxi amb hora de feina, nosaltres posem la tele de fons perquè és impossible perdre’s el #momentbenazet.

I què ho deu fer que ens enganxi tant? Ens ho hem qüestionat perquè no som les úniques, sembla que el ministre s’ha convertit en una figura imprescindible en aquests dies de confinament. De fet, té un perfil a Twitter amb un grup de fans. És probable que darrere de tot plegat hi tingui molt a veure la comunicació no verbal. Perquè si bé és cert que el ministre parla amb un català net, amb unes construccions sintàctiques impecables i un lèxic acurat que avui en dia no és gaire habitual –obviarem aquí que en la primera roda de premsa ens va dir que tinguéssim tots a punt els mocadors ‘desechables’–; penso que el que fa que realment fascini l’audiència és tot el que l’envolta.

Els primers dies el vèiem encorbatat, eren moments de màxima tensió, no ens podíem creure el que ens estaven dient... Cares serioses, pànic a l’ambient. Però ens ho explicava un pneumòleg i això sembla que prevalia per sobre del seu càrrec polític. Vet aquí el primer motiu. Davant de tot allò que ens agafava d’imprevist teníem el primer #momentbenazet; vestit de polític però amb veu de metge, proper i rigorós alhora.

I després, van anar augmentant els casos de Covid-19 i la incertesa planava sobre nostre amb més força que mai. I mentrestant, tots a casa. Tots a casa i també el ministre. El #momentbenazet va passar a ser al menjador de casa seva. I a partir d’aquest moment la nostra empatia segurament va augmentar. Perquè el polític encara se’ns feia més proper. Aquest és el segon motiu. Ens obria les portes de casa seva. I fixeu-vos en un detall: la porta. La porta del menjador és oberta i aquest detall en comunicació no verbal vol dir molt. Una porta oberta és diàleg i és comprensió. A més, amb el canvi d’espai també hi ha un altre detall que ens el fa veure més proper: ja no hi ha corbata però hi ha camisa. Cosa que nosaltres ho llegim inconscientment com a una mostra més de proximitat però sense perdre el rigor.

Encara hi ha més motius: el gat. El gran protagonista de les rodes de premsa! Socialment, els animals estan molt ben vistos. La gent adora els animals i tenir-ne un que et salta als braços et fa molt humà. I finalment, els consells que ens dona: seguiu una rutina, mengeu fruita i verdura, relacioneu-vos amb els de casa i amb els que teniu més lluny a través de les xarxes...

Tot plegat suma i molt. Probablement, ni la millor agència de comunicació no hauria pogut construir tan bona imatge d’un polític amb tants pocs dies. Per què? Perquè no és de façana, ho fa amb naturalitat, perquè és metge i ho viu de debò. El #momentbenazet no té filtres!