El món gira

Aquell amic del nord que van posar a la festa vol marxar. N’està cansat. Però no el deixen moure’s de l’envelat. Li tanquen la porta i li diuen que això ho han de decidir entre tots els col·legues. Empassa saliva, calla i es mira com tots segueixen bevent. Ho intenta i decideix demanar un glop, però li responen que per a ell no en queda. Tots ballen, ell s’anima a sortir a la pista però de seguida li diuen que allà no hi cap. Que se’n torni al racó. Els insisteix que no s’ho està passant bé i els explica que definitivament vol marxar. Li responen que ho senten molt, que els sap greu, però que això no ho decideix ell i que aquella festa és així. L’amic del nord decideix escapar per una fissura de l’envelat.

Per fi els veïns de baix voten. Ja era hora. S’ha fet més llarg que un dia sense pa. Però l’espera ha estat interessant. I és que la jornada marcarà un nou punt d’inflexió en la Història contemporània de Catalunya. També en la d’Espanya i d’Europa. La revolta ciutadana que s’està vivint a pocs quilòmetres d’Andorra és transversal. Homes, dones, nens, avis, empresaris, treballadors, aturats, estudiants, rics, pobres, conservadors, progressistes, guapos, lletjos, alts, baixos, blancs, negres, creients, agnòstics... tot un poble fent pinya per una mateixa causa. Diuen que Catalunya està dividida. Més aviat tot el contrari, està més unida que mai. No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

L’empoderament civil, la ciutadania, ha desbordat l’acció judicial, para-judicial, policíaca i para-policíaca amb la que s’ha bastit l’estratègia fallida de l’Estat espanyol. Tot plegat, amb una Unió Europea incapaç de moure fitxa no fos cas que darrera vinguin els bascos, els corsos o els flamencs. Votar amb els impediments que des de Madrid i Brussel·les –per acció i per omissió, respectivament- s’han succeït té un mèrit extraordinari. Tant que els qui encara no han entès de què va la cosa han hagut de tirar de termes com sedició i tumults. El poble empeny i la realitat és tossuda. Som al 2017, les tècniques de repressió, opressió i prohibició que funcionaven en segles pretèrits ja no valen.

Dilluns, 2 d’octubre, res canviarà dràsticament. Més enllà de canvis en el Govern de Madrid –un dels primers serà el cessament de la vicepresidenta espanyola, a qui l’assenyalaran com responsable del fracàs de l’estratègia de la Moncloa-, el món seguirà girant. Això si, amb una Catalunya que ha fet un pas de gegant per presentar credencials als senyors que reparteixen passaports al món.