Som un país de neu(?)
Baixes la mirada i veus l'actitud de segons quines persones, i dubtes que realment ho siguem i de com avancem com a societat
Hi ha coses que costa molt d'entendre i més en un país com el nostre. Passa cada any però tot i això no deixa de sorprendre'm i la veritat és que no es pot dir que de forma positiva, sinó tot el contrari. Aquest any, que ha estat un any de molt poca neu (fins a aquesta setmana), en què les estacions van poder obrir per la Puríssima a dures penes, que han tingut moltes dificultats per fer neu artificial a causa que el fred tampoc venia i en què tothom estava pendent de les previsions per veure quan arribaria la desitjada neu, quan per fi arriba.... caos, queixa i la poca empatia. Per una part tenim el que podíem fer els mateixos usuaris: previsió de fer els trajectes amb temps, evitar les hores de major aglomeracions, portar els vehicles equipats, fer cas dels avisos de les administracions, etc. El que seria actuar responsablement. Per l'altra part volem que tot sigui i estigui perfecte, i que totes les carreteres, carrers i voravies estiguin netes al moment i quan jo ho necessito. Però s'ha de ser realista i conscient del que representa una gran nevada i que, a més, encara està activa. Els serveis, tant de Govern com dels comuns, són limitats i treballen sense descans però prioritzant aquelles vies i serveis més urgents. També hem d'aportar el nostre gra d'arena complint amb les nostres obligacions de mantenir els nostres accessos a domicilis i locals nets i no renunciar a la nostra obligació i responsabilitat. Caos, queixa i poca empatia. En dies com aquest d'una gran nevada, mires el paisatge i somrius per la bellesa i la sort de ser un país de neu, però baixes la mirada i veus l'actitud de segons quines persones, aquell somriure desapareix i dubtes que realment siguem un país de neu i de com avancem com a societat.