Paritat

Surten publicades les llistes electorals i correm a analitzar si les candidatures són paritàries o no. Els mitjans de comunicació se’n fan ressò i n’escriuen titulars. No hi ha cap llei de quotes, però volem saber si complim amb uns estàndards socialment acceptables –finalment!– i políticament correctes a casa nostra i als països d’un entorn europeu i democràtic. I ja està bé, perquè vol dir que cada vegada hi ha més consciència que la poca presència de les dones a la política i, en concret, a les institucions, tenint en compte que som la meitat de la població, no és normal. O no ho hauria de ser.

Després de sumar i de fer regles de tres, per allò de comprovar si el percentatge de dones a les llistes és a prop o gaire lluny del cinquanta per cent, encara podem anar més enllà i mirar si els llocs que ocupen aquestes dones dins de les llistes són potencialment elegibles o no. La llàstima és que l’exercici se sol acabar aquí. Bé, amb matisos. Ja s’ha remarcat també que no hi ha cap cap candidata a cap de Govern, si no és que ens trobem amb la sorpresa que es postuli algú que no va de número u a la llista. Però em refereixo més aviat al seguiment al llarg de tot un mandat, del que fan en els diferents àmbits els que governen i els que estan a l’oposició, els progressistes, els conservadors i els de centre. I també a allò que passa fora de les institucions, a les empreses i a les entitats i associacions, quan es tracta de repartir càrrecs directius. A les fotografies que surten publicades als diaris hi ha un predomini evident d’homes en els llocs de poder i de decisió. Fins i tot en jornades i simposis culturals, científics, tecnològics...

Som lluny de la paritat. Digueu-me agosarada, però diria que les llistes electorals encara són, comparativament parlant, i amb alguna excepció, raonablement acceptables. En un món ideal, és molt probable que no estigués a favor de les quotes. Sobretot perquè, en un món ideal, no serien necessàries. Les lleis, però, serveixen sovint per corregir situacions d’injustícia i de desigualtat i, en aquest cas concret, contribuirien a accelerar un procés que de manera natural està anant molt lent. I no, no cal acomplexar-se de ser una quota: al cap i a la fi, una quota és només un recordatori que, en el món, hi ha tants homes com dones amb vàlua, talent i experiència.