Cada parròquia, un món
Hi ha una pregunta a fer-se, o almenys una reflexió. Tenim prou massa crítica per a tanta candidatura en segons quines parròquies?
Costarà uns dies que anem digerint el panorama que s'ha esdevingut amb la presentació de les candidatures i l'aiguabarreig que hi ha en la majoria de parròquies -no només de sumes de sigles, sinó de persones que es mostraven antagòniques fins ara-. Temps hi haurà perquè puguem fer una anàlisi amb profunditat de què significa tot plegat, però mentrestant alguna conclusió d'urgència sí que en podem treure.
La primera d'elles, que les eleccions comunals són una altra història. Per molt que en els darrers anys els grans partits han volgut tendir a l'homogeneïtzació intentant absorbir els grups parroquials, aquests actuen amb d'altres paràmetres a l'hora de fer llistes i accepten mínimament -en el millor dels casos- les directrius que els hi puguin arribar des de la cúpula. A la parròquia sumen persones sota un mateix denominador comú més que no pas les sigles, sense menystenir-les.
La segona, que hi ha un trinxament en el conglomerat que formen DA, L'A i independents adlàters producte del pacte entre uns i altres al Govern, un acord que en lloc de sumar a les parròquies segurament ha fet més de centrifugadora.
La tercera, que l'aparició per primer cop de terceravia i en alguns llocs amb llistes que ningú creia possibles o amb candidats desconeguts, vol recollir el resultat de la centrifugació anterior i deixar empremta més enllà de Sant Julià. La seva aparició en determinades parròquies, veurem com afecta a aquelles plataformes que aspiraven a ser el punt d'encontre de tota l'oposició.
La quarta, que hi ha projectes que es plantegen aquestes eleccions en clau de subsistència política. És el cas de Progressistes que després de no accedir al Consell General, necessita obtenir algun conseller/s comunal/s com a referent/s del projecte, i segons de quina parròquia es tracti pacta amb uns o uns altres.
La cinquena, el retorn a la normalitat democràtica a Canillo amb dues candidatures. Agafa el seu relleu la Massana. A mi, personalment, les llistes úniques mai m'han agradat.
Hi ha una pregunta a fer-se, o almenys una reflexió. Tenim prou massa crítica per a tanta candidatura en segons quines parròquies? A Ordino, per exemple, hi haurà quatre llistes, cosa que vol dir 48 candidats, dels quals només en surten 10 que hauran de ser escollits per un total de 1.790 electors. És a dir, tenim un candidat per cada 37,2 electors. No dic ni que estigui bé ni malament, només que caldria que els estrategues de partit hi reflexionessin, primer sobre el per què passa i segon quina efectivitat té, tant en el projecte de parròquia que legítimament cadascun d'ells defensa com en el resultat final.
