Pausa, reflexió i debat
Tota revolució tecnològica porta inexorablement a una fase posterior d'autoregulació
En el món de la hiper-connectivitat, l'accés fàcil, ràpid i sense límits a la informació i a continguts de tot tipus, de l'ús massiu de les xarxes socials, de la necessitat de ser el primer en donar una informació i el primer en donar resposta a una interpel·lació, en aquest món on tot es mou en la superficialitat, és bo poder fer una pausa i poder reflexionar i debatre amb profunditat. Aquesta ha estat la motivació principal per la que vam decidir tirar endavant les Jornades Martí Salvans que es van celebrar per primer cop el passat 16 de juny.
La tria de la comunicació i participació a l'entorn de la política com a primer tema a debat no podia ser de més rabiosa actualitat. Si bé no es pot negar que en l'entorn actual, la tecnologia, Internet i les xarxes socials ha obert un munt de noves oportunitats per facilitar la interacció entre la classe política, les institucions i els ciutadans, tampoc és menys cert que els reptes i els riscos que aquest mateix entorn ha introduït fan necessari que aprenguem com fer-ne un bon ús.
I la veritat que després d'haver-la dut a terme no podem més que constatar que no anàvem errats. La jornada ens va permetre que a través d'una ponència inicial que servia per poder situar el context, i de les diferents taules de debat amb especialistes de diferents àmbits, poguéssim debatre sobre l'ús, avantatges i riscos de la comunicació a través de les xarxes socials, la necessitat o no del seu ús en el context polític actual i però sobretot en un país com el nostre.
Als ponents i participants de la jornada, moltes gràcies per la vostra assistència i aportacions, els debats generats van ser molt interessants i enriquidors. A tots aquells que no vau poder assistir, en breu facilitarem l'accés als vídeos de la jornada, cosa que us recomano de totes totes.
Tota revolució tecnològica porta inexorablement a una fase posterior d'autoregulació. Autoregulació perquè a part de les cosses bones que van motivar la seva adopció, sempre apareixen usos i abusos posteriors que requereixen que la societat situï dins uns límits acceptables. Fins que aquest punt no s'assoleixi haurem de conviure amb situacions que molt probablement no ens agradaria trobar i correspon a tots els que hi participem la responsabilitat de fer-ne un bon ús.
