"El perill és que arribem a creure les mentides com si fossin veritats"
Andorra la VellaVivim en una era en què la veritat sembla ser una entitat que se'ns escapa, com una il·lusió que no podem distingir. En un món saturat d'informació, on les notícies arriben de forma accelerada i en una quantitat ingent, les fronteres entre allò que és veritat i allò que és manipulació es difuminen, i la desinformació o les “fake news” esdevenen una amenaça creixent per a la democràcia. Tal com va afirmar la ministra Mònica Bonell durant l'entrega dels Premis Pirene, “en temps d'informació accelerada, la verificació és més necessària que mai”. Una declaració que guanya una importància crucial en un context en què la immediatesa sembla guanyar la partida a la profunditat i la reflexió.
En un món cada cop més interconnectat, les xarxes socials esdevenen les vies principals per accedir a la informació. Però, com advertia Umberto Eco, “la democràcia es construeix sobre la capacitat de discernir entre el que és real i el que no ho és”. És en aquest punt on la veritat es converteix en un bé essencial: no només per entendre els grans fets globals, sinó també per garantir la cohesió i la confiança social en el nostre entorn immediat. El periodisme que no només recull fets sinó que els verifica, reflexiona sobre ells i els contextualitza és, per tant, més necessari que mai.
Un dels escenaris on aquesta batalla per la veritat es fa més evident és el debat sobre l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, que divideix part de la societat andorrana. El soroll al voltant de l'Acord genera neguits, tal com va assenyalar al Consell Xavier Espot, el consum d’informació a través de les xarxes socials, que ens ofereixen notícies cada cop més personalitzades d’acord amb els nostres interessos, ha contribuït a crear un soroll informatiu que divideix. Pol Bartolomé, conseller de Concòrdia, va destacar que Andorra es troba “més polaritzada que mai” sobre aquest tema, fins i tot notant-ho en els àmbits familiars, una realitat que no només és política, sinó social.
La desinformació no és una qüestió banal: és una de les grans problemàtiques dels pròxims anys, generarà confusió i manipularà part de l'opinió pública. Això ho sabem, però què podem fer al respecte? La resposta passa per la creació d'un sistema de verificació rigorós, que impedeixi que les notícies falses es propaguin i que les mentides no contaminen la percepció que la ciutadania té de la realitat. Això no només és tasca dels periodistes, sinó de tota la societat.
Segons el filòsof alemany Walter Benjamin, “la veritat es fa en la interpretació, no en la demostració”, i en aquest sentit, les veritats que les nostres societats necessiten no només han de ser provades, sinó també interpretades, desentranyades i contextualitzades. L'únic camí per recuperar el sentit crític és, sens dubte, a través del treball rigorós i reflexiu dels mitjans de comunicació.
La desinformació és una amenaça que arriba a les nostres llars no només a través de notícies falses, sinó també de rumors i manipulacions que es presenten com a veritats absolutes. La veritat, en canvi, necessita temps, esforç i contrast de fonts. “La desinformació no és només una mentida; és un agent disruptiu que s’infiltra a les entranyes de la societat i corromp la confiança”, deia Umberto Eco. En un context així, l'única manera de combatre aquesta dificultat és la creació d'una consciència col·lectiva que valori la verificació, el rigor i la reflexió per sobre de la immediatesa i el soroll.
Com a societat, hem de ser conscients que la desinformació no és només una amenaça externa, sinó també una oportunitat perduda per al pensament crític. Aquesta esdevé una tasca essencial per a la democràcia, una tasca compartida que comença individualment: com més entenguem que la informació no és un producte de consum immediat sinó un procés de reflexió i anàlisi, més podrem evitar caure en la trampa de les notícies falses. Com va escriure el gran poeta català Miquel Martí i Pol, “la veritat es guanya lluitant per ella”. Aquesta lluita no és només una qüestió d'ètica periodística, sinó una tasca col·lectiva que ens implica a tots.
La desinformació amenaça la nostra democràcia i el nostre benestar social, però, com a societat madura, tenim les eines per fer-li front. La veritat es construeix a través de la reflexió, la verificació i el diàleg. És una tasca que ens incumbeix a tots, i és en aquest terreny on hauríem de construir una societat més lliure, més crítica i, sobretot, més verídica.