Picurt, et trobo a faltar

Ja tenim Sant Joan aquí, aquesta festa és una de les més arrelades a la nostra societat i ja fa dies que sentim els petards que anuncien la seva arribada. A la Seu, i a l’Alt Urgell, Sant Joan també ha estat durant anys sinònim de Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus.

Jo, per tradició familiar, pels volts de Sant Joan acostumo a estar al Pallars, pel que se’m feia impossible assistir els dies més àlgids de la mostra. Cal dir que Picurt és molt més que un cap de setmana de cinema de muntanya. Aquest any, per motius que no venen al cas, sí que seré a la Seu els dies de Sant Joan però, malauradament, tampoc podré assistir a Picurt ja que no se celebrarà.

Picurt ha estat una mostra de cinema d’altíssima qualitat i s’estava fent el seu espai internacionalment, i és justament quan s’arriba a aquests nivells d’excel·lència, que és molt difícil la seva continuïtat si no hi ha una un recolzament determinat per part de l’administració, i més quan estem parlant de la seva organització en un territori de muntanya com és el nostre. No vull focalitzar en ningú, ja que trobo que no ha complert cap administració, ni local, ni comarcal, ni provincial (tant de bo pogués dir veguerial), ni nacional.

Picurt és un projecte fet per pirinencs i pirinenques, amb la Montse Guiu al capdavant; que es feia al Pirineu, concretament a Ortedó, a Alàs i a la Seu, i amb vocació de posar en valor les potencialitats del Pirineu. Per tot això, és una molt mala notícia pel nostre territori que aquest any no se celebri la mostra de cinema.

Hi ha altres projectes, com per exemple el FeMAP, que sí que reben el suport que no ha rebut Picurt, i no em sembla pas malament que en rebin; ara bé, no és just que arbitràriament (o jo almenys no en sé el motiu) uns rebin el suport i altres no. A més, FeMAP i Picurt tenen un públic objectiu molt diferent, pel que en cap cas són incompatibles, tot al contrari, fa que gent molt diferent pugi al nostre territori o que els que hi vivim tot l’any puguem tenir cultura en la seva diversitat a prop de casa.

Projectes com Picurt no tant sols s’haurien de recolzar fos com fos, sinó que s’hauria de promocionar que n’hi hagués més. És molt difícil arribar als nivells d’excel·lència als que havia arribat la nostra mostra de cinema, per això sap tan greu que perilli la seva continuïtat.

Desitjo que aquest any serveixi per agafar aire a l’organització, que s’ho mereix, i que les administracions reconsiderin i apostin decididament per projectes com Picurt, o el que és el mateix, apostin pel territori. El que puc garantir és que jo des de la meva posició faré tot el que pugui per aconseguir-ho. Llums, càmera i acció!