Por o ràbia?

Tinc l’hàbit, mentre em prenc el cafè de bon matí, de llegir la premsa en línia (el paper cada vegada l’utilitzo menys, però aquest tema avui no toca). Bé, com deia, quan em desperto tinc la necessitat de saber què ha passat al món. No fa massa dies llegia titulars escandalosos d’un possible atac terrorista a Manchester durant el concert d’Ariadna Grande amb més d’una vintena de morts, entre els quals hi havia menors. Amb aquests titulars el cafè ja se m’entregira, desgraciadament aquestes notícies cada vegada són més habituals. Després de llegir aquests fets, que quan ho llegia encara no se sabia si era un atemptat, miro els missatges del mòbil que tenia acumulats, i veig que per algun grup ja havien començat a compartir la notícia. El primer que vaig pensar va ser: quina por. Però una amiga em va fer reflexionar: és por o és ràbia?

La veritat és que tinc por i tinc ràbia. Cada vegada que haig d’agafar un avió en un moment o altre penso... tinc por. Però ràpidament intento enganyar el meu cervell pensant en altres coses. És un sentiment que anys enrere no tenia, però és normal que amb els fets que estan passant últimament tinguem por. Com a anècdota, recordo que fa uns mesos, viatjant amb avió, un passatger va entrar a l’aeronau renegant i discutint amb els treballadors de la companyia. Tothom es va quedar callat. El noi, que va seure just al meu darrere, quan l’avió s’enlairava, va dir: “ya veremos si este avión llega a su destino”. Va ser el trajecte més llarg de la meva vida.

També tinc por quan estic a llocs amb aglomeracions de gent, i abans no en tenia. Em fa ràbia tenir por. Han aconseguit crear un ambient d’angoixa constant entre la població. I també tinc ràbia. Com es poden permetre el luxe de destrossar vides? Quan s’acabarà tot això? Penso si algun dia podré tornar a viatjar i a anar pels llocs igual que quan era petita, tranquil·la, sense preocupacions i sense desconfiar de ningú. En fi... quina ràbia i quina por!